El plà és pujar fins als tresmils i començar avui a fer-ne algún,per demà tindre menys feina i a l'hora estar més descansat per demà pasat.La cosa sembla que no và ven bé així,i l'aproximació al refugi d'Estós ja m'està prenent més temps del que jo pensava.
A la pujada del refu fins a l'estany de Gias també em pasa el mateix,inverteixo més temps i m'obliga a refer els plans.Avui només m'arribaré fins al bivac que tenia pensat i demà allargaré més la jornada,ja que avui he començat a caminar després de dinar quedant-me sense hores,i aviat es farà de nit.
De manera que em puc relaxar una mica per observar alguns dels cims que faré demà.
Ja tinc el bivac a punt.Es un lloc estratègic,molt a prop del primer tresmil que faré i amb poc vent.Soc al coll dels Gourgs Blancs.
En poca estona la llum del sol s'esbaeix i em fico dins el sac a planxar l'orella fins demà.
Començem el pateo a les 7 i mitja del matí.Per començar faré l'aresta que em durà fins als pics Belloc i que volia haver fet ahir.Son 5 tresmils que s'allunyen bastant del resto,per aixó són apreciats per mí.
El pitjor de tot és que tot aquest tram l'haig de desfer per poder fer tots els altres cims que tinc pensats i que estan en direcció oposada,així que ens ho pendrem com a pur col·leccionisme de cims.
Per fí,i després d'una intensa hora i mitja,soc davant dels tres cims Belloc,a la foto de sota,posats gairebé en línia esperant que els trepitji.
Ara ja soc al Belloc més lluny dels tres,el paisatje és brutal tot hi que no hi ha rastre del sol abrasador que brillava ahir.Faig una foto on identifico els cims que em queden per fer.Per que us feu una idea,he dormit molt a prop del Puerto de Oô i ara haig de tornar cap allà.
Sense entretindrem gaire avanço pru bé.Haig de tornar a separar-me del camí per anar a trepitjar dos cims que es separen de l'aresta de Gourgs Blanc però que no puc deixar escapar l'oportunitat de coronar-los.Són el Camboué i el Saint Saut.Aquest tram és el que m'ha agradat menys de tota la jornada,ja que l'aresta és quasi impracticable per lo descomposta que està,però en 45 minuts torno a ser al costat de la motxilla disposat a continuar amb el camí.
Els paisatjes no defrauden en lloc.
Porto 11 cims dels 14 que vui assol·lir avui,només en queden tres,i són els més fàcils per l'absència d'arestes.Ara el vent s'apodera de la situacio donant un toc més aventurer.Espero que la pluja no el segueixi amb les mateixes intencions...
Desde el Clarabide es divisen bé les arestes principals del massís.Avui he fet la de l'esquerra,i la intenció és tornar a bivaquejar i fer la de la dreta demà,però no ho tinc gaire clar ja que el tems i el cansament són els que manen.
A per l'ultim cim!
Ara sí,14 tresmils en una jornada.No és que sigui una gesta dificilísima,però cada un a la seva alçada és fica els seus objectius,i per a mí,aquest ha sigut un bon dia de muntanya.Ara toca decidir que farem demà.
Bé,crec que no m'ha costat gaire,ja estic enfilant el camí al refu amb mooolta calma,ja que la baixada és llarga.Abans de sortir de casa vaig mirar el part metereològic i donàven posibilitat de tempesta i pluja per demà,així que jo i els meus genolls cansats decidim anar tirant avall fent alguna paradeta per menjar.
El meu ritme és extremadament lent,si fà no fà,és el mateix que portava a la pujada.Arribo al refu i el paso de llarg mentre em van caien algunes gotetes d'uns núbols poc intimidadors.
Vaig disfrutant de la vall,ja que a la pujada no ho he fet pels nervis de començar i tot aixó.
Decideixo fer bivac a la vora del riu quan em quedan uns 50 minuts de pateo fins el cotxe.Fà una tarda fantàstica i no tinc gens de presa.Ja he pogut avisar a casa de que tot va bé...o aixó pensava jo...
Són les dues i vint de la matinada i em desperta el resplandor d'un llam.Ingenu de mí penso que és una tempesta que es troba lluny,però de sobte veig que no es tracta d'un llam aïllat i veig com cauen varis en molt poc temps a la vall del costat.
D'un salt surto del sac i em calço les botes,arreplego les coses a una velocitat increïble,no em penso quedar sota una tempesta elècrica amb arbres a la dreta i un riu a l'esquerra.
Agafo la meva llanterna dels "xinos" arrepentin't-me de no haver fet cas a la Vane quan em deia de comprar-me un altre millor,i començo a correr amb la pesada motxilla a l'esquena en busca del cotxe.
La nit és tancada i gairebé il·luminen més els llams que la meva llum.Estic suant a tope amb l'incertesa de si arribaré sense que m'enxampi la tempesta.En me vida he vist caure tans llams seguits ni corregut tant a les tres del matí.
Després de 30 minuts,per fí arribo al cotxe quant tot just la tempesta s'apodera de la vall que acabo de recòrrer.M'he lliurat per poc.Aplano els seients del darrera i m'estiro deixant que la suor s'asequi.En 20 minuts estic de plé sota una tempesta d'aigua i llams.Jo em quedo adormit per l'esgotament fins demà que agafo el cotxe per tornar a casa.
Penjo un croquis de l'activitat feta i una taula de temps on he anat marcant el pas per els cims més allunyats de les arestes per saber que he tardat en recòrreles de punta a punta.
I un vídeo de la trepada al cim de Jean Arlaud amb algún pas de II
ETS UN MAKINA TIO!!
ResponderEliminarESPERO PODER ACOMPANYAR-TE AVIAT!!
Tú sí que ets un màkina! No vens perquè no vols...
ResponderEliminar