Gavarnie (agost 2010)

Dilluns 2 d'agost.


Porto 20 hores dins la tenda de campanya i per fí sembla que la pluja em dona una treva.Són les onze del matí i arofitaré per sortir a estirar les cames.Aniré a fer la típica excursió fins el circ de Gavarnie a veure la gran cascada,el cinqué salt d'aigua més alt d'europa.


L'excursió d'avui no és exigent.Una hora i mitja per pujar i una altra per baixar.



Dins la tenda fent "cruzadas".




Circ de Gavarnie.Mai em cansaré d'observar-lo.


Peculiars restes de gel que lluiten contra la gravetat i el desglaç.





Són les quatre quan torno al camping i torna a ploure.Ja no ho deixarà de fer fins a la matinada.


Dimarts 3 d'agost

Són les 8 del matí i el termòmetre del cotxe marca 6 graus.Sóc al Coll de Tentes i la meva intenció és pujar al Taillón.Tant sols fà unes hores que ha deixat de ploure i començo a caminar en mig d'una boira força espessa.



Difícil de creure,però el camí passa per sota d'aquest riu.


Desde el refugi,les vistes de la Brecha són espectaculars.


La Brecha de Rolando,2807 m. marca la frontera d'Espanya amb França.



Sense problemes a part del fred,assoleixo el cim del Taillón després de 3 hores de marxa.Decideixo seguir l'aresta en direcció als pics de Gabieto,però em quedo sorprés de lo lluny que es situen,i primer haig de baixar a un coll on de ben segur que a la tornada suaré.


Tardo una hora anant rapidet en arribar al segon tresmil,el Gabieto Oriental.Només en arribar em trobo a dos nois que em conviden a menjar.Fem petar la xerrada i ens fem unes fotos.


Cim del Gabieto Oriental.



Joder,que lluny es veu l'aparcament on he deixat el cotxe...



Ens despedim i em dirigeixo,ara sense la motxilla,cap al Gabieto Occidental,punt més llunyà de la sortida.Ja porto 5 hores d'excursió i em noto una mica de fatiga general.I ara haig de desfer el camí amb la pujada al Taillón.Em prenc 5 minuts per concienciar-me i començo el retorn.


Estic pujant rebentat.El meu malestar va en augment i no sé a qué atribuir-lo.Em marco un punt en l'horitzó per parar a refer-me,però encara em queda un bon troç.Cada set o vuit passes,paro a agafar aire i mirar cap a munt,com si aixó escurçés les distàncies,i lo que passa és que sembla que no arribis mai.Estic patin la típica pàjara dels esportistes..M'ho prenc amb calma.



Arribo on m'habia proposat i trec el fogonet per coure una mica de pasta i veure líquid.Després descanso uns quants minuts,i en contra de lo que el meu cos desitja,reprenc la marxa.


Refent-me a prop del Taillón.


Vistes cap al massis del Mont Perdut.



El meu cos tarda una bona estona en refer-se,però torno a tindre la "vidilla" de sempre,inclós apreto a la baixada per escurçar el temps.Segur que els carbohidrats ja han fet el seu efecte.



Vistes de la part superior de la gran cascada des dels voltants del refugi de la Brecha.


Després de 8 hores i mitja torno a ser al cotxe.Sense dedicar temps als estiraments,vaig cap al càmping a per la merescuda dutxa.


Avui tres "tresmils" més amb vistes increibles.Aquesta part del Pirineu mai em defrauda,tot i ser una zona extremadament turística.

No hay comentarios:

Publicar un comentario