Las Forquetas (juliol 2018)

Ja portem dos dies fent activitat per Benasc,i avui tampoc afluixarem el gas,toca pujar a trepitjar els dos tresmils de Las Forquetas.

Agafo el bus de les sis del matí a Eriste que m'acosta a l'aparcament d'Espigantosa,a 1500 metres d'alçada aprox,així que m'he estalviat més de 400 m+.

Començo a caminar sense collar gaire que ja noto que les cames es resenten de la sortida en bici que vaig fer ahir fins al port d'Ampriu.

M'aturo al llac de Llardaneta per menjar l'entrepà i respirar d'aquest aire d'aquí dalt :)

Lago Llardaneta

Continuo la marxa en direcció al coll d'Eriste tot trepitjant clapes de neu que de moment supero sense grampons fins a l'última part on hi ha més desnivell i me'ls calço,el sol escalfa bastant i la neu no està gens dura.Arribo així fins el coll on comença una trepada divertida i més entretinguda del que em pensava.Un bon troç de grimpar entre blocs i cim!

Coll de Eriste

Forqueta

Vista al gran Posets 

Quatre fotos i cap al segón tresmil,que en aquesta ocasió el tinc a tir de pedra.

Anem cap allà

Forqueta SE

Gràcies al dia tant bó que fà tinc unes vistes collonudes i m'estic una bona estona aqui dalt,observant tota la mole del Posets i els tresmils "satèlits" que hi té i recordant quan els vaig trepitjar ja fà alguns anys,quantes aventures!

Després de 4h 15' de començar a caminar enfilo la tornada en busca del bus que em durà fins a baix,a Eriste.
Em trobo alguns excursionostes indecisos al començament de les llengues de neu per si hi ha perill de gel al coll,jo els hi dic que cap problema,que amb els grampons,pujen segur,que no pateixin.M'agraeixen la informació i ens despedim.Segueixo baixant.

Començem a baixar cap al llac

Ja porto una bona estona amb la baixada i he passat de nou el llac de Llardaneta,sense adonar-me'n començo a córrer als trams on s'intueix corriol.De fet,avui m'he calçat les botes de muntanya en lloc de les bambes per no tindre tentacions de posar-me a córrer i no sobrecarregar els genolls,però m'és igual,em bé de gust trotar una mica,tot i que m'estic triturant els dits dels peus a dins les botes...no tinc remei...en poc més de dues hores desde el cim ja sóc a l'aparcament on em recull el bus,però m'adono que no vindrà a recollir a ningú fins d'aquí dues hores....merda...no em penso quedar aquí dues hores.Faig una parada per arreglar-me els dits dels peus posant esparadrap en alguns punts i segueixo pel camí ample i cimentat que baixa a Eriste,6 quilometrets més amb un desnivell negatiu total d'uns 2100 metres...quina despedida de vacances Pirinenques!

Per fí arribo a Eriste