Haurillon (maig 2018)

Encetem la vuitena temporada tresmilera desde que vaig decidir trepitjar-los tots.Aquesta vegada bastant d'hora,al maig,ja que normalment només hi vaig als mesos estivals.

Com que aquest finde tinc bastant temps,el dissabte surto a donar una volta pels voltants de Benasque amb la BTT i disfrutar amb els corriols i pistes inacavables.
Després,ja a la tarda,pujo a Senarta a plantar la tenda de campanya.No hi ha ningú,perfecte,deuen estar tots al refugi de pescadors,ja que la pista ja és oberta i neta de neu.Jo hi pujaré demà al matí.


Tres dels cinc tresmils de l'aresta de Cregüeña,d'esquerra a dreta: Juncadella,Cregüeña i Haurillón.


Començo la caminata a les 5:15 del matí amb un motxillot de campionat,i es que porto tot el necessari per escalar l'agulla Haurillon,uns 30 metres entre tercer i quart grau.Només he disposat de la corda d'escalada esportiva,80 metres d'anaconda que sumat als grampons,piolet,friends i demés catxarros m'estan destroçant l'esquena mentre faig l'aproximació,però no tant com a la baixada,on es suma el cansament normal de cames...buff..

En total no han arribat a vuit horetes per pujar del refugi de pescadors fins a les agulles Haurillón i Cregüeña,dos tresmils que ens van quedar pendents de fer amb el compi de batalles Pika ara fà dos o tres anys.

La cosa ha anat més o menys com esperava tret que m'he trobat tot el tram d'escalada a la Haurillón completament moll i caient aigua,sumat al vent i fred d'estar entre els nùvols a més de tresmil metres ha estat un bon repte que amb paciència he superat.Com costa escalar amb les mans i peus adormides del fred que sentia! Res a veure amb les temperatures de l'estiu.Feina feta!


No hay comentarios:

Publicar un comentario