Aragüells i Juncadella (setembre 2015)

Son les 8:30 del matí i el Pika m'envia un watss dient-me que si em molaria una escapada ràpida al Piri.Jo com que estic de vacances i la Vane es pot fer càrrec de la peque no m'ho penso i em poso a fer la motxilla,en una hora ja estem direcció Benasque amb intenció de fer,aquesta mateixa tarda,algún cim de l'aresta de Cregüeña accedint pel circ de Coronas.

Pàrquing del puente de Coronas

Com que no tenim gaire temps,mentre anem en cotxe decidim els tresmils que volem fer i calculem les hores de llum que ens queden per no baixar de nit.Sobre les 14:20 comencem a caminar a un ritme bastant alegre,crec que mai he comencat una jornada tant tard,però ho veiem factible.

Aquesta foto m'impresiona perquè es veu molt bé les dificultats del terreny.

En una hora ens plantem a l'Ibón superior de Coronas,mare meva quin ritme,he suat de valent aqui! Estem a mig camí de pujar l'Aneto,però ens desviem cap a les agulles.Inspeccionem una mica el terreny d'escalada de l'agulla Haurillon per després anar a les agulles de Juncadella i l'Araguells,els dos tresmils de la cua de l'aresta.Aquests es deixen pujar molt bé i tenen unes vistes acollonants a les dues vessants del cim.

Em quedo impresionat per la visió de l'ibón de Cregüeña,mai l'havia vist,només en fotos,i he de dir que és dels paratges que més m'han impresionat de Piri.

Ibón de Cregüeña

Deleitant-me amb les vistes del cim,a més de tresmil metres

Aquesta zona l'he trepitjat molt poc i per aixó em quedo bocabadat amb l'amplitud del lloc.El que sembla a prop és al doble d'estona que t'imagines,per no parlar del sòl granitic i caòtic que té.

Baixem de l'agulla Juncadella per anar a buscar el segón tresmil,l'Aragüells.De moment anem bé de temps,tot i que la boira sembla que vol fer la guitza una estona.

Coll de Cregüeña

En pràcticament deu minuts desde el coll,coronem el segón tresmil i tornem a disfrutar de l'ambient alpí i d'un camp de visió brutal.Menjem una mica,fem fotos i comencem la baixada,amb una mica de mandra,cap al cotxe.

Aragüells

Pika observant entre les boires el coll de Corones,pas clau per accedir a la part final de l'ascensió a l'Aneto.

La baixada es fà monótoma amb tant de bloc de granit i la boira ens trepitja els talons baixant a la mateixa velocitat que nosaltres,així que anem tirant cap avall.Jo no puc parar de pensar,xiular i tararejar la maleïda cançó del "taxi",és el meu entreteniment,però la veritat és que ja no me la puc treure del cap....aaaaaahhh! fà més d'una hora que la xiulu...
Com era d'esperar se la acabo enganxant al Pika,i acabem tots dos demanant un taxi mentre ens "deixem anar" pels pedregals.

A l'arribar al cotxe estirem i baixem fins a Senarta a plantar tenda i sopar,on després de molt debatir arribem a la conclusió que no ens donaria temps a fer una sortida demà al matí,ja que jo m'he deixat el frontal bó a casa i el Pika té clase a la tarda...
Al matí següent,mentre esmorzem pà amb nocilla i un café,el Pika fica la cançó del "taxi" al cotxe i com si fos una rave seguim esmorzan tot fent saltirons i gestos de fiesteros...