Mentre recorro la pista asfaltada dels primers quilómetres m'adelanten un parell de furgos suposadament de guies que porten els seus clients cap a l'Aneto.
El ritme és bó i en una hora i quart passo per davant del refugi de la Renclusa,sense aturar-me segueixo avançant cap al Portillón Superior tot superant grupets d'excursionistes matiners que han sortit del refu.
Després de la sortida del sol arribo al Portillón amb la companyia d'un noi que ha passat la nit aquí esperant l'albada per fotografiarla.M'explica que ahir va sortir de treballar i va pujar directament sense dormir per estar a punt al moment adequat.Aixó sí que és passió.Encantado de coincidir contigo!
Ja tinc davant meu tot el glaciar de l'Aneto,tot per mí sol.Soc el primer d'avui en passar per aquí,la via normal de pujada al sostre del Pirineu,però el meu repte no és aquest sinó desviar-me per solcar l'aresta del Medio,una aresta curta però amb un parell de seccions picantones i amb l'afegit de superar sis tresmils en poca estona!
Arribo al Collado Maldito en 4 hores justes,punt d'inici de la trepada fins l'aresta i canvi de terreny,de neu a roca.M'espera una escalada d'uns 80 metres amb algún passatge de tercer grau.El que més em costa és posicionar-me sota el diedre/canal que dona accés al cim.Són els primers metres els més incerts per mí i haig d'esforçar-me en trobar el pàs més assequible.Tot es desmorona una mica però consegueixo entrar al corredor més llogic que hi ha per ascendir,que tot i ser on es concentra el grau i la dificultat,supero més tranquil per la qualitat de la roca i les bones preses que em fan disfrutar a cada pas,estic just on vull i tot va perfecte!
Després de 50 minuts d'haver arribat al Collado Maldito trepitjo el primer tresmil del dia amb un nom molt fàcil de pronunciar,el gendarme Schmidt-Endell,toma ya! El més dificil d'avui ja està fet,ara a seguir per l'aresta grimpant i desgrimpant,de vegades incerta en les seves cotes més altes,així que no dubto de passar per totes elles per assegurar-me de coronar tots els tresmils fins trobar-me el ràpel que hi ha i que torna a obligar a fer maniobres amb corda.
Porto cordino de 30 metres i la veritat és que m'ho haig de mirar dues vegades per assegurar-me que arribi al fons de la bretxa.Per si de cas em preparo un parell de cordinos per fer reunió intermitja en algún bloc.
Ni més ni menys,15 metres justos per arribar al terra...bufff jajajaja,un metre més de ràpel i hauria d'haver fet la segona maniobra per aterrar...
A cada pas l'aresta es suavitza més i arribant al Pic de Coronas ja és una passejada entre blocs.Corono els dos últims tresmils i canvio el rumb descaradament cap al glaciar per calçar-me els grampons i baixar direcció Aigualluts,un altre camí que encara no he fet mai.
 |
| Baixant al glaciar després de fer l'aresta amb l'Aneta al fons |
No desaprofito la meva trobada amb un grup d'excursionistes per preguntar-li a un noi per on segueix el camí,i tot xerrant una estona amb ell em pregunta que si era jo el que anava caminant a les quatre del matí per la pista de la Besurta....li dic que sí i li pregunto si és ell qui m'ha adelantat amb la furgo...evidentment que sí,quina coincidència!
Arribo amb la calma a Aigualluts,quin lloc!! M'estiro a l'herba a prendre el sol una estona,avui no m'esperen a casa,torno a fer nit a Benasc i m'aprofito de la situació per estirar la jornada.
 |
| Aigualluts! |
Després continuo fins a la Besurta on demano un entrepà de formatge i un acuarius on flipo amb la quantitat d'embotit que em serveixen,7 talls de formatge amb dues llesques de pà de pagès,aixó sí que és un bon homenatje,jejeje
Haig de dir que l'última hora de camí fins a "Llanos" reseguint,aquesta vegada el GR,m'ha deixat ben planxat.Rés que no pugui arreglar amb una capbuçada ràpida al riu amb aigua glaçada per regenerar el cos.
Aquesta vegada estaré per aquí tres dies.Demà amb predicció de pluja pel matí intentaré fer ruta en bici per la tarda,i demà passat intentaré pujar a Las Forquetas.Quines ganes de vacances muntanyenques que tenia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario