Per primera vegada diviso el Perdiguero amb els seus 3.222 metres.Sembla que està a una eternitat de lluny...
Les hores pasen i arribo a l'alçada de l'Ibonet de Lliterola amb el Perdigueret a l'esquerra de la foto obstruïnt els raigos del Sol.
Res millor per fer entrar la gana abans de sopar que clavar-te una pedrera de 250 metres de desnivell.El camí no és asfalt que diguem...
Després d'una bona estona de suar,per fí puc observar l'Ibonet desde dalt,amb el massís de Posets-Maladeta al fons encara il·luminat pel Sol.
Ara toca buscar un bon bivac per pasar nit,ja he arribat a l'Ibon superior de Lliterola des d'on es pot observar,si tot va bé,l'aresta que faré demà.Com que serà un itinerari circular,deixaré el sac de dormir i la funda bivac amagada per aquí per poder anar més lleuger.
Bivac idi·lic i el més còmodo que he fet fins ara...
La nit no ha anat com esperava,una estona de pluja m'ha fet desvetllar per resguardar les botes i tancar la cremallera de la funda al màxim,no ha sigut gaire per sort.
Em llevo a les 6:40 amb el cel prou clar,baixo a per aigua i esmorzo.Em preparo la motxilla i començo a pujar els més de 400 metres de desnivell fins el primer tresmil,no sense abans mal·leir les boires negres i humides que s'apoderen del cel a la velocitat de la llum,començant a descarregar la seva aigua sense pietat fent que m'hagi de resguardar,quasi còmicament,a sota d'una pedra on al màxim d'arronçat aconsegueixo mantenir mig cos sec.
La cosa no millora i em veig obligat entre una espessa boira a baixar fins on he pasat la nit per buscar un refugi millor,ingenu de mí,l'aigua ho empapa tot i no puc més que quedar-me arreserat a la bora d'un gran bloc.
La cosa no millora i em veig obligat entre una espessa boira a baixar fins on he pasat la nit per buscar un refugi millor,ingenu de mí,l'aigua ho empapa tot i no puc més que quedar-me arreserat a la bora d'un gran bloc.
Tremolant de fred,començo a tindre dubtes de que fer,no podré estar gaire estona més aquí.Per "sort" la pluja afluixa i després de dues hores i amb ganes d'entrar en calor,decideixo que pujaré al Perdiguero per endur-me ni que sigui un cim.
Unes quantes patinades m'ha costat pujar sota la pluja,peró per fí arribo al Perdiguero Est,que es troba una mica abans del Perdiguero,ara ja no plou i sembla que el vent s'endú els núbols,però els blocs de la tartera estan xops i costa progresar.
Arribo amb facilitat al Perdiguero i decideixo fer el Perdiguero Oest,que es troba relativament aprop,així tindré tres tresmils abans de començar a baixar.
M'ho prenc en calma i aprofito per menjar al cim,ja que cada cop el sol escalfa més i va aixugant tot el terreny empapat que ha deixat la pluja.
Porto uns trenta metres per sota el Perdiguero en direcció al bivac d'aquesta nit.De sobte m'aturo i em quedo observant el paisatge amb la ment en blanc,no sé que m'ha pasat,potser és la temeritat més gran que faré,però em trobo pujant al cim de nou amb molta més energia que la primera vegada,paso el cim de llarg i començo a baixar per la banda oposada amb intenció de fer el recorregut que jo volia inicialment,per fí començo a "deborar" tresmils.
Tot hi la roca humida estic avançant molt bé,de moment l'aresta és fàcil i el temps per fí acompanya.Ja estic rodejant l'ibon,a la dreta es veu l'aresta que he fet aquest matí sota la pluja i que m'ha dut al Perdiguero
Ara començen les dificultats,bé,no és molt difícil,però sí més exposat que fins ara.La pujada al primer pic de Cabrioules haig de ferla trepant per una canal,i l'aresta que hem durà al segón pic es veu "fineta".
Ha estat com m'esperava,ni més ni menys,només ho he pasat malament a l'improvitzar un ràpel des d'un sortint de roca,ja que la meva corda no arribava desde l'instal·lació inicial.Per sort,sempre agafo un parell de bagues de casa per aquestses ocasions.A sota es veu la fí de la cresta de Cabrioules amb els seus ràpels.
Ara ja la puc observar amb tota tranquilitat desde més lluny.Totalment imponent!
Em trobo un francés que em diu que a les 4 de la tarda es preveu pluja,així que m'afanyo a fer els dos últims pics que vui fer,el pic Rabadá i el pic Navarro.
Estic aturat al cim del Rabadá observant el desnivell que haig de baixar per després pujar al Navarro i que després hauré de desfer tot per retrobar el camí de retorn que va per l'aresta de Remuñé.El meu cap comença a fer ús del seny i decideixo,al veure tres excursionistes encordats fent el pic,començar la retirada cap a l'ibon superior.Ademés,el "franchute" aquell m'ha deixat mal cos.Mes pluja no siusplau!
Estic decepcionat per comprobar,des d'una perspectiva lateral,el fàcil recorregut que m'hagués dut a l'últim pic que volia fer.Sé que a la muntanya no es pot ser massa ambiciós,però es que em feia molta il·lusió fer aquests dos cims que porten els cognoms d'uns excel·lents i difunts escaladors aragonessos.Potser aquesta serà l'excusa per tornar-hi.
Els genolls em fan mal a cada pàs,massa marxa porten avui.M'aturo a la vora una bassa d'aigua que ha esculpit el riu per ficar els peus a dins i refer-me una mica.Els núbols negres tornen a fer acte de presència,ara ja sense intimidar-me,deixant caire alguna gota esporàdica.
Unes quantes patinades m'ha costat pujar sota la pluja,peró per fí arribo al Perdiguero Est,que es troba una mica abans del Perdiguero,ara ja no plou i sembla que el vent s'endú els núbols,però els blocs de la tartera estan xops i costa progresar.
Arribo amb facilitat al Perdiguero i decideixo fer el Perdiguero Oest,que es troba relativament aprop,així tindré tres tresmils abans de començar a baixar.
M'ho prenc en calma i aprofito per menjar al cim,ja que cada cop el sol escalfa més i va aixugant tot el terreny empapat que ha deixat la pluja.
Porto uns trenta metres per sota el Perdiguero en direcció al bivac d'aquesta nit.De sobte m'aturo i em quedo observant el paisatge amb la ment en blanc,no sé que m'ha pasat,potser és la temeritat més gran que faré,però em trobo pujant al cim de nou amb molta més energia que la primera vegada,paso el cim de llarg i començo a baixar per la banda oposada amb intenció de fer el recorregut que jo volia inicialment,per fí començo a "deborar" tresmils.
Tot hi la roca humida estic avançant molt bé,de moment l'aresta és fàcil i el temps per fí acompanya.Ja estic rodejant l'ibon,a la dreta es veu l'aresta que he fet aquest matí sota la pluja i que m'ha dut al Perdiguero
Ara començen les dificultats,bé,no és molt difícil,però sí més exposat que fins ara.La pujada al primer pic de Cabrioules haig de ferla trepant per una canal,i l'aresta que hem durà al segón pic es veu "fineta".
Ha estat com m'esperava,ni més ni menys,només ho he pasat malament a l'improvitzar un ràpel des d'un sortint de roca,ja que la meva corda no arribava desde l'instal·lació inicial.Per sort,sempre agafo un parell de bagues de casa per aquestses ocasions.A sota es veu la fí de la cresta de Cabrioules amb els seus ràpels.
Ara ja la puc observar amb tota tranquilitat desde més lluny.Totalment imponent!
Em trobo un francés que em diu que a les 4 de la tarda es preveu pluja,així que m'afanyo a fer els dos últims pics que vui fer,el pic Rabadá i el pic Navarro.
Estic aturat al cim del Rabadá observant el desnivell que haig de baixar per després pujar al Navarro i que després hauré de desfer tot per retrobar el camí de retorn que va per l'aresta de Remuñé.El meu cap comença a fer ús del seny i decideixo,al veure tres excursionistes encordats fent el pic,començar la retirada cap a l'ibon superior.Ademés,el "franchute" aquell m'ha deixat mal cos.Mes pluja no siusplau!
Estic decepcionat per comprobar,des d'una perspectiva lateral,el fàcil recorregut que m'hagués dut a l'últim pic que volia fer.Sé que a la muntanya no es pot ser massa ambiciós,però es que em feia molta il·lusió fer aquests dos cims que porten els cognoms d'uns excel·lents i difunts escaladors aragonessos.Potser aquesta serà l'excusa per tornar-hi.
Ja he recollit el sac de dormir que tenia amagat i omplert les meves reserves d'aigua.Faig un moç i ara sí,començo a baixar en busca del cotxe tot recordant els moments pasats avui.
Els genolls em fan mal a cada pàs,massa marxa porten avui.M'aturo a la vora una bassa d'aigua que ha esculpit el riu per ficar els peus a dins i refer-me una mica.Els núbols negres tornen a fer acte de presència,ara ja sense intimidar-me,deixant caire alguna gota esporàdica.
Al final he pogut fer 12 tresmils dels tretze que volia.Com que en aquesta ocasió he estrenat altímetre,he pogut fer un seguiment d'alçades i horaris que he plasmat a la taula de sota,per si algú està interessat en passar-se algún dia per allà.
No estan anotats tots els cims,ja que de vegades no sabia ni en quin hem trobava.Els temps de descans que he anat fent estan introduïts ens els parcials anotats.No he parat més de 20 minuts en lloc.
Vídeo de la cresta entre els cims de Cabrioules:
No hay comentarios:
Publicar un comentario