Neouvielle (agost 2019)

Tercer dia consecutiu caçant tresmils.Ahir vaig dormir algo millor amb els 13 cims aconseguits (aquí l'aventura),així que avui,tot i tenir butllofes als peus i dolor per tot el cos,m'he arribat fins a França per intentar una volta per coronar els cims que em falten d'aquest sector.

He tardat dues hores en arribar de Benasque fins aquí i encara m'haig de preparar per la marxa,així que començo a caminar gairebé a les 11 del matí,cosa inusual per mí,però tinc marge fins les 21:00 h, sinó hauré d'acabar amb el frontal que porto dins la motxilla.

Una petita part del camí la reconec de quan vaig vindre a fer el cim del Ramougn,quina escalada mes collonuda! Ara,vull tatxar els altres cinc tresmils que hi ha en aquesta zona,pero vull evitar escalar l'aresta de Tres Consellers,la via més directe i sensata per escalar el Neouvielle.Hauré de fer una volta monumental per evitar aquest pas,ja que és massa exposat escalar-ho sense corda.

El lloc és una passada de guapo,llacs per tot arreu,animals salvatges,roca bona a les arestes...disfrutant com un nano!
Arribo a l'última punta de l'aresta i ja porto 4 dels 5 cims que vull coronar.Aquí el normal seria recular pel mateix camí i escalar l'aresta dels Tres Consellers,però jo començo a baixar per un mar de blocs infinit en busca d'una bretxa que està a l'altra banda de tot,la Bretxa Chausenque, i que em donarà accès a la via normal de pujada caminant al Neouvielle,tota una senyora volta.

He baixat de tresmil metres a 2650 per encarar la pujada a la bretxa,quina matada i quin sol que carda en aquest desert de pedra que he tardat quasi dues hores en atravessar,bufff...

La pujada és dura,no corre ni gota d'aire i el sol castiga a cada passa que faig.La bretxa sembla allunyar-se a mida que passa el temps,m'haig d'esforçar molt per atraparla pero tot és questió de temps i perseverança,per fí arribo i ho faig saber amb un bon crit que em regenera,ara em llenço cap a l'altra banda on dona l'hombra per començar la pujada al Neouvielle,l'últim del dia!

Per sorpresa meva em trobo un rierol que surt entre els blocs de pedra granítica,em llenço a beure aigua com un boig mentre uns francesos em miren sense compendre res,i es que fà estona que em raciono l'aigua de la motxilla.Ara sí que ho veig tot més clar,amunt,amunt!

La pujada no la regalen gens,o es que ja estic esgotat dels dies anteriors,però em costa una bona estona arribar al cim,fins i tot m'he desorientat i he donat alguna volta extra per no estar pendent del GPS.Tant se val,només em separen uns metres per culminar una volta circular de cinc estrelles,unes passes més i torno a esclatar de content just al costat de la fita del cim,quantes emocions juntes! 19 tresmils en les últimes tres jornades,quina passada!

Ara em poso serio per baixar d'aquí buscant un camí que no tinc marcat al GPS i que és a la banda contrària del ascens,es una paret força inclinada però hi han unes vires que la recorren i que fan perdre alçada ràpidament,a més,algunes fites ajuden molt a no despistar-se així que arribo a la pedrera ràpid i amb èxit.

Després d'una booona estona saltant de bloc en bloc arribo al fons de la tartera i agafo el corriol que em durà a l'ùltima pujada fins al coll anomenat Pas del Gat,un bon regalet de doscents metres per despedir la jornada.
Exhaust pero satisfet arribo a la presa despés de 10 hores envoltant el Neouvielle,són les 21:00 h,aconseguint una tercera jornada memorable.

La seguent nit no descanso gens bé,he dormit a l'aparcament de la presa que està vora els 2mil metres i crec que el cos no s'ha relaxat en absolut.Aixó,amb els peus destroçats fan que deixi córrer l'última jornada pirinenca que tenia prevista i marxi cap a casa.No em puc queixar,el que he fet aquest pont no ho he fet mai,encadenar tres dies d'alta muntanya és molt dur.Ara toca disfrutar de la feina feta pel resto de la vida.