Després de passar una nit bastant freda dins el sac i amb la tenda de campanya al llac d'Aubert,surto amb ganes de complir el meu objectiu per aquest diumenge.Amb una motxilla que frega els 20 quilos de pés em dirigeixo amb intenció de coronar els cinc tresmils que hi han a la zona del Nèouvielle,per aixó hauré d'afrontar algún pas i alguna cresta de cert renom pirinenc.
Els nervis i el neguit hi són,però les ganes de superar-me en reptes com aquests ho sobrepassen tot.Com sempre dic i de moment em funciona prou bé,si puc donar el seguent pas seguiré avançant.
 |
| Llac d'Orédon |
Començo a les 6:45 AM en direcció al "pas del gat" en pujada de moment còmoda, amb por de trobar-me neu massa dura,més endavant, en la canal d'accés a la Bretxa Nèouvielle,un dels passos clau del dia.Desde la cota 2465,on tinc una perspectiva de quasi tot l'itinerari,m'adono que les nevades que van caure aquí fà tres dies em dificultarien en excès les coses.Fins hi tot diviso cornises de neu i gel a les arestes que vull recòrrer.
Canvio ràpidament de plà i poso tots els meus sentits en intentar fer cim a un pic rocallós que tinc relativament a prop,suposadament supera la cota tresmil,però no ho sé del cert.
M'oblido d'intentar la ruta que volia fer inicialment i començo a caminar,crestejar i gramponejar en direcció al meu no objectiu,crec que és el pic Ramougn de 3011m.
 |
| Llacd'Aubert |
La màxima dificultat que em trobo constantment és lluitar contra el que em diu el cap,intentar no ser sumís de les pors i incertesses que creen lo desconegut,no arronçar-me per alló que jo sé que soc capaç de fer i acabar.No em vull deixar vençer per la sensació d'estar fora la zona de confort,vull superar aquest glaciar que a la par final em fà suar de valent amb tot l'equip d'escalada superant rampes de 40 graus creuant una incerta i tapada rimaia que em deixa al peu d'una tàpia de més de cent metres que ni tant sols sé si es pot escalar,si la roca és prou bona per assegurar-me o si ha passat algú abans per aquí.No em deixaré vencer mentres pugui fer el seguent pas tot hi no saber si al final d'aquesta muralla hi ha la recompensa del cim que estic buscant...tant se val,l'aventura de probar-ho valdrà tots els esforços.Només procuro constantment assegurar que puc donar-me la volta i baixar en cas de no poder seguir.
Gairebé ho desmonto tot i em dono la volta tot just quan intentava sortir de la primera reunió que he montat a la part baixa de la paret.He intentat superar uns passos massa difícils que m'han desmotivat i acollonit de cop.Tornant a lluitar contra sensacions desagradables m'he donat un altre oportunitat dirigint-me en direcció oposada fins que he trobat uns passos assequibles que han fet que guanyi alçada ràpidament...ara sí...ara sí que estic disfrutant com les solitàries de fà anys...si aquest soloist parlés....se m'escapa el riure...
 |
| Cara Est del Ramougn |
Un llarg de 80 metres entre segón i puntualment tercer grau em deixa a la vora del cim,però abans haig de rapelar fins a la reunió anterior per recollir la motxilla i deslligar la corda que fins ara m'asseguraba una escalada amb garanties.
El segón llarg és d'uns trenta metres fins al cim que per fí ja tinc a sota els peus.Un mirada ràpida al meu voltant i una posterior comprobació al GPS em fan esclatar d'alegria confirmant que estic a més de tresmil metres al cim del Raumogn!!
Haver escalat més de cent metres de roca sense cap referència de graus ni vies m'ha fet sentir-me bé,fort i assenyat.No puc demanar més avui.Afronto la baixada per la cara oposada,la cara Oest per on transcorre la via "normal" de pujada a aquest cim.Una baixada bastant aèria i exposada,però amb roca espectacular que dona seguratat a l'hora de progressar.
Ja baixant pel glaciar de Nèouvielle només penso en el dia tant collonut que he passat per aquí dalt i amb ganes de tornar.
 |
| Una ovella simpàtica |
No hay comentarios:
Publicar un comentario