Mulhacén (agost 2011)

Un altre estiu de vacances al sur de visita a casa els pares.Aquest cop no deixaré escapar l'oportunitat de coronar el sostre de la península,així que enfilo la nacional que và de la costa cap a Sierra Nevada i que en una hora i quart em deixa als grans aparcaments subterranis tant concorreguts a l'hivern i que ara semblen trets d'una peli de por amb les llums mig apagades i sense gairebé presència de ningú.

En aquesta ocasió ens aprofitarem de les comoditats que ofereix l'estació desquí per apropar-nos al nostre destí.




Rodejo el Veleta pel sud,ja que avui no serà el meu objectiu,sinó el Mulhacén,que es veu al fons de la fotografia amb el seu cim en forma piramidal.


No sense abans pasar per un dels nombrosos refugis de la zona



Aviat començo a trepitjar tresmils de camí a l'objetiu,com el Pico de la loma pelada de 3183 metres



Decideixo fer la cresta de l'esquerra per enbutxacar-me dos tresmils més,tot hi que descubriré que la roca és pèsima per transitar-hi



El Puntal de laguna larga i el Puntal de la caldera ja són trepitjats per mí.Ja començo a notar les hores que porto per sobre els tresmil metres i el meu maldecap característic ja es comença a notar.



D'aquí,baixo al Collado de la mosca i per primer cop em trobo cara a cara amb la pujada final que observo desde el principi de la sortida.



45 minuts non stop m'han fet falta per assolir l'últim cim del dia,el Mulhacén,amb 3479 metres.Després de recobrar l'alé i menjar algo,faig la foto de rigor amb el santuari de rigor del que sembla ser que no s'escapa ningún cim important del país...



Varies construccions fetes amb rocs poblen els voltants del cim.Per fí tinc aquesta muntanya que tant desitjava.



Una mirada enradera em recorda que la tornada serà llarga.



La primera parada la faig al refugi de la Caldera,on abans l'he pasat de llarg per anar per la cresta.Enradera queda la llarga pujada que he fet fa una estona.



Com que el camí es fà pesat,em paro a descansar i menjar algo mentre comparteixo hombra amb dos excursionistes més.



Com que la muntanya és imprevisible,ens acaba caient un ruixat que no fà més que donar-li un toc aventurer a la tornada al telecadira,



on després de 6 hores i mitja arribo molt satisfet del recorregut,però amb un maldecap molt empipador degut a que en cinc hores he pujat del nivell del mar fins a quasi 3500 metres.




No hay comentarios:

Publicar un comentario