Infiernos - Argualas (setembre 2014)

Les sensacions són molt extranyes,portem varies hores caminant i encara no estic segur d'haver fet bé en vindre aqui a intentar aquesta volta pels cims de Panticosa,ja que la tos dels últims quinze dies m'està fent la guitza tota l'estona,però l'estiu s'acava i no vull deixar passar cap oportunitat de fugar-me.

Deixo que la meva germana Mar prengui el ritme mentres remuntem aquest GR que en un altra ocasió segur que disfrutaré més.Només em queda resignar-me amb la tos i seguir caminant amb l'esperança de no haver de forçar una retirada abans d'hora.

Poc a poc ens anem despertant

Acabem de deixar enradera el Collado Infierno i encarem la pujada cap al primer tresmil del dia,el Infierno norte,i sembla que la tos no marxa,l'aire és fresc i procuro tapar-me bé.Els metres no passen mentres anem pujant pas a pas per aquesta muntanya rocallosa.M'adono que la Mar també esbofega de valent tot hi anar davant marcant ritme.Jo segueixo amb el meu malestar i amb una paranoia al cap que es repeteix constantment: Garmo negro,Garmo negro,Garmo negro....que pesada és la ment quan no sap com entretindres!

Panoràmica desde el GR

Vorejant el Ibon Azul Alto

Arribant al Collado Infierno Amb els pics del mateix nom a les esquenes

Cota 2721,començant l'atac al primer cim

Satisfacció arribant al Infierno Norte.Darrera,els demés tresmils que volem trepitjar amb els ibons als seus peus.

Superada la cota 3000 i després d'haver fet un moç ja em trobo bastant millor,arribem al primer cim del dia tot cantant el Paco Pil...la tos ja quasi no em molesta i tots dos ens em recuperat de l'última pujada.Ara toca avançar per les arestes per superar tots els cims que ens em proposat.Tot và rodat fins que després dels tres "infiernos" arribem a una gran bretxa molt vertical i profunda que ens barra el pas.La instalació del ràpel és a la vista,però en aquesta ocasió em optat per destrepar "a pelo" i estalviar-nos el pés de la corda.Així que poc a poc anem perdent alçada i endisant-nos en aquesta escletxa,un peu ,l'altre peu,una mà....algún moment de tensió controlada i ja sóm a sobre el bloc enclastat entre les dues tàpies i d'on haurem de fer un pas d'equilibrista per encaramar-nos a la roca i seguir trepant per la banda oposada,ja sense tanta exposició,fins a tindre a la vista l'Arnales...yeah!

Panoràmica desde l'Infierno nord

 Pas a pas seguim endavant,però noto que la Mar no em segueix amb normalitat,després de preguntar-li reconeix que està patin una pàjara i  que necessita menjar aviat.Decidim menjar un cop fet el cim Arnales,que ademés,el camí fins al cim s'està allargant bastant

Un cop a dalt,miro l'altímetre i descobreixo que som per sota els tresmil metres...merda! ens em equivocat de cim! Una mirada enradera ens situa clarament fora d'on voliem estar i veiem el tresmil que perseguiem bastant enradera,ens l'hem saltat!
Aixó ens desanima bastant,ja anavem una mica justos amb el temps,el meu malestar per la tos i la pàjara de la Mar i ara haurem de tirar enradera per completar-ho tot.Suposadament em anat a parar al cim Arnales sud (2996 m.),coses de no portar GPS...
Tot resignats i amb la Mar encara "tocada" retrocedim per fer-ho bé i seguim el descens fins el Collado de Pondiellos,on haurem de pendre la decisió de si abandonem o seguim endavant

Als tres cims dels Infiernos

Com era d'esperar,decidim morir amb les botes posades i seguim endavant per intentar coronar els cinc tresmils de la banda de l'Argualas,tot i el teóric retard,els núvols negres amenaçant descarregar i la Mar que encara no està fina del tot,comencem a trepar i trepar per superar els 200 metres positius que ens tornaràn a ficar en "òrbita" fins arribar a la Agulla de Pondiellos (3011).
Passa l'estona i ja recuperada,me germana torna a agafar el ritme de sempre,encapçalant les baixades per les pedreres empinades que separen els últims cims que farem avui.
Tota aquesta banda és molt més abrupte que no pas els infiernos,així que la disfrutem a tope sense treure-li l'ull de sobre a la tempesta que està descarregant a la muntyanya del costat i que no deixa de recordar-nos amb trons que en qualsevol moment ens pot enxampar a nosaltres.

Simulació amb Google Heart

Després de coronar els 9 de Panticosa amb algo més de 2000 positius encarem la baixada cap al balneari de Panticosa,primer per tarteres i finalment per corriols on em pogut córrer una miqueta per arribar en un temps raonable i així escurçar el patiment de la baixada interminable fins el cotxe.

Bona Volta!

Temps amb les parades incloses

Vídeo de rigor: