I el premi al primer tresmil d'aquest any se l'emporta.....l'Agulla N de Malavesina!!
Un tresmil dels anomenats fantasmes i que fà uns anys quan vaig fer els tresmils que l'envolten ni tant sols tenia constància de que existia.De fet,amb la meva germana Mar vam haver d'esquivar-lo passant a només 20 metres del seu cim per seguir el nostre camí.De no haver sigut així no haguès pogut viure l'experiència d'aquest cap de setmana venint a "caçar"aquest petitó.
La pujada desde Senet ha sigut ben normal,en relativament poca estona ja soc al refu de Besiberri fent volar la meva nova joguina per captar les millors imatges.Massa tard ha arribat aquest dron a la meva vida,però li intentarem treure tot el suc d'ara en endavant.
Ja no m'entretenc més i segueixo la pujada en direcció al coll d'Abellers,no sense abans haver de calçar-me els grampons per superar les restes del que deuria ser un bon glaciar fà uns anys.La pendent s'accentua i finalment recorro una tartera de sorra i pedra fins al coll o m'aturo a menjar alguna cosa.
Tot i que no és el meu objectiu assoleixo el cim del Besiberri Sud per poder grabar millor amb el dron.Tot un acert.
A l'altra banda hi ha bastanta boira que juga amb les arestes que no fà més que donar un moment més èpic.Estic com un nen petit al parc infantil.
Quan les bateries s'esgoten decideixo no perdre més temps i acostar-me a l'agulla.Una petita aresta aèria i ja la tinc.Començo el descens sense entretindre´m ja que han sonat un parell de trons molt al fons i el sol ha fugit en un instant.
Ni tant sols he arribat al coll i ja estic notant la pluja sobre meu,em dono el màxim de pressa per baixar,crec que d'aquesta no m'hen lliuro.
La baixada pel glaciar la faig lliscant i saltant el més ràpid que puc,comença a caure calamarsa i a tronar molt a prop.La boira no es vol descartar i també m'envaeix pels cuatre costats.Màxima alerta ara mateix per no despistar-me,tot i que sortint de la neu he caigut en un forat al costat d'una roca i m'he enfonsat fins l'engonal golpejant-me la cuixa i doblegant un dels meus pals.
La pedra que cau no és rés comparat amb la impresió que em donen els llams que cauen a la mateixa vall on soc jo.Ès un d'aquells moments que no vols ser aquí però que s'ha de tindre el cap fred per no fer-me mal mentres intento correr fins al refu i no pensar en les corrents elèctriques que dancen al meu voltant.Ràpid,ràpid,ràpid!!
Per fí surto de la boira i diviso el meu destí.Arribo al refugi cansat però content.El gore ha fet una bona feina i només estic empapat a la part baixa del cos.La motxilla ben seca amb la seva funda,així que tots els meus aparells electrics estan bé i la roba de recanvi ben seca.Potser no ho hem fet tant malament,penso...
Després de menjar i reposar continuo baixant de moment sense més pluja,pero a poc de sortir torna a començar a caure més aigua que abans.Arribo al cotxe dins d'una bona cortina d'aigua que m'acompanya fà estona.Ara sí,a descansar i a avisar que tot està be.
No hay comentarios:
Publicar un comentario