Els fantasmes de la Pica (juliol de 2020)

Com costa acabar tot aixó,vull dir que anar a fer muntanya mola,però repetir itineraris no sempre es "guai",a no ser que el lloc sigui la òstia,i en el cas de la zona de la Pica d'Estats,per a mi,no ho és.Massa gent,poca aresta i una aproximació i retorn...infernal,per dir-ho d'alguna manera.

Amb me germana Mar decidim sortir abans de les 4 del matí per fer tota la pujada sense calor.Tant d'hora hem sortit que ens hem pelat de fred gairebé tota la jornada.I es que a la muntanya mai es deixa d'aprendre.

L'objectiu d'avui,tant per ella com per a mí,és "tatxar" els cims que ens falten d'aquesta zona,a ella quatre,a mí dos.I quina millor manera que fent una circular trepitjant els 8 cim de més de tresmil metres que hi ha.Som-hi!

Avui la sortida del sol ens ha observat a nosaltres

De seguida arribem a la cota tresmil i comencem a enllaçar cims fins al punt culminant de tots,no sense abans fer la trepada més entretinguda de tot el dia per arribar a la creu de "La Pica"

Contrallum guapu

Aquí la tenim!

Ja ens dirigim al primer cim que em falta a mí,el Cap de la Coma de Riufred,un nom molt fàcil de recordar i que pasa sense pena ni glória per sota la sola de les meves bamves.Tot i així ,li dedico una foto per constatar la fita.

Cap de la Coma de Riufred 3040m.

Continuem poc a poc entrant en calor però sense treure'ns la roba d'abric.La pujada al Montcalm ens sorprén una mica perque cap dels dos la recordava tant llargueta.Sembla que no arribis mai,jejeje

França,com sempre,sota la boira...pobrets

Ens dirigim al punt més calent del dia,la pujada al Sotllo,que com no t'haguis guardat una mica sempre es fà dur.Abans creuem les típiques congestes de la zona on observem tot tipus de muntanyencs.És com veure la tele gairebé.Hi ha el runner ansiós que gairebé es mata per no esperar 20 segons,la noia que han enganyat per pujar a la Pica i que està al fil d'entrar en pànic,els que porten dues dotzenes de gosos fins a dalt,les noies que van en xancletes i top,els que et pregunten on és La Pica i com s'hi arriba....i nosaltres,que segur que desde els ulls dels demés som iguals d'estrambótics.

Arribant al port de Sotllo

Una bona remuntada fins al cim del Sotllo i després ens arribem al Sotllo Nord per acabar els 8 cims que voliem i donar per acabada (si no floreixen més tresmils) la zona de La Pica.
De la baixada...poca cosa a dir.Ara sí que patim calor,però rés que no curi posar els peus a dins el riuet,oi Mar?

1 comentario:

  1. Jajajja, relat clavat de l’experiència!! L’aproximació eterna, que quan acabas els cims penses: merda, encara em queda toooooota la tornada 😅 Sort del bany de peus, la migdiada a la ombra, les cocacoles y els donuts! 🥰🥰🥰 merci per una altra experiència genial bro!

    ResponderEliminar