Del 3 al 4 (octubre 2010)

Portem no sé quantes hores de viatje,i per fí arribem a Valsavarenche,a tansols 7 o 8 quilòmetres d'on deixarem el cotxe demà per començar a caminar.
Desde que em entrat a Itàlia que no veiem el sol,es més,sóm dins d'una espessa boira que ho empapa tot amb l'humitat.Són les 8 de la tarda i quasi a cegues trobem una casa on lloguen habitacions.Després de regatejar-li una mica a l'amo ens instalem en una còmoda habitació per als tres amb dutxa i calefacció.Per lo bé que ho em fet fins ara i per celebrar que ja som als alps ens prenem tres litrones de birra i un parell de cigarrets de la risa abans de sopar.

A l'endemà el dia es lleva més ennubolat que els nostres caps.Esmorzem i amb calma ens arribem fins a Pont,on començarem la nostra ascensió dins la boira i amb molt de fred cap al refu,on esperarem fins a l'endemà per fer un atac al cim del nostre primer quatremil,si les condicions meteorològiques ho permeten.



Estem sorpressos de lo ben equipat que està el refu.Tenim llum elèctrica i ens instalem a l'única habitació que té estufa i taula.A la tarda ens entretenim a tallar llenya amb les destrals que hi ha i sortim a reconeixer els primers centenars de metres de la ruta de demà,ja que sortirem de nit i no volem perdrens a la primera de canvi.La boira es molt densa i encara no em vist ningun pic desde el refugi,ni tans sols veiem lo que hi ha a 50 metres.

Sona el despertador a les 4 i mitja del matí.Ens motivem moltíssim despres de comprobar que es veuen les estrelles i no sembla que hi han gaires núbols.Quí ho diria després d'escoltar la nevadeta que ens va caure ahir al vespre al refugi.

A sota,encarant els primers metres de neu després de caminar una hora i mitja entre blocs de pedra.La foscor de la nit encara és persistent.



Les hores passen i no tenim gaire clar quina és la ruta que seguim,de fet,ens estem guiant per la traça oberta per els alpinistes que van pujar ahir.El fred és molt intens i sembla que el temps torna a canviar.Ara bufa molt de vent aixecant la neu del terra i creman-nos la cara,pero encara podem aprofitar la bona visibilitat,més endavant ja preveiem que les condicions encara seran més difícils.



L'inici de la tercera part de l'ascensió esta siguent especialment dura.Molt de vent i fred i fins hi tot una nevada ens intenten barrar el pas,i la boira,en ocasions extremadament espessa,ens dificulta molt orientar-nos.Em desistit de seguir les indicacions del nostre mapa,ja que no podem observar ningún punt de referència al nostre voltant.Tansols ens limitem a aguantar el temporal i seguir la traça que en ocasions ja no es divisa gaire bé.No em vui imaginar com deu ser fer una hivernal aquí...
A sota dos moments de la part final de l'ascensió.




Em tingut "sort" i els nubols s'esbaeixen lo suficient per encarar els últims metres amb més visibilitat.Arribem al coll i deixem els piolets clavats a la neu per fer la grimpada final entre els blocs de pedra mig glaçats amb més seguretat.
Per fí,tot i el molest fort vent,som a dalt de la nostra primera muntanya de més de quatremil metres.Després de superar més de 1300 metres de desnivell positiu,assaborim aquests instants una mica desilusionats per la pèrdua de la càmera de fotos del meu germà a l'intentar fer-nos una auto-fotografia amb el temporitzador.Una llàstima,ja que hi habia molt bon material fotogràfic i uns vídeos molt bons.
Foto al cim amb la "Madonna" al fons.


La baixada està siguent molt més relaxada en quant a climatologia.Els núbols ja queden enradera i ara ens centrem en comentar els moments de l'ascensió amb alegria.El cim ja el tenim a la butxaca pasi el que pasi!!
A sota en un moment de la baixada i una fotografia dels meus invents per intentar que les meves botes no s'empapessin amb la neu de la glaçera,ja que són les mateixes que utilitzo a lestiu,les típiques "xiruca".



J asom molt a prop del refugi i estic patint un mal de cap com mai a la vida.M'he empasat uns quatre ibuprofens,però el cap sembla que em tingui que explotar.No recordo un mal de cap així en la meva vida.Intento fer tirades llargues de baixada,ja que sé que com em pari em costarà moltíssim arrencar.
Es curios veure com és tot amb llum solar i sense boira,i ens sorprenem de les pujades que em superat.Ja divisem el refugi i per fí podem observar les vistes que teniem davant que fins ara habien estat invisibles
A sota el moment que divisem el refu amb el pic de Monciair, de 3544 metres,a l'esquerra.

Molt contents i cansats,ens fem algo de dinar i obrim una ampolla de ví per celebrar la nostra gesta.Després d'unes bones rises i de comentar l'ascensió,ens fiquem a dormir vora les 7 de la tarda.


A l'endemà ens aixequem a les 6 del matí per baixar els 700 metres de desnivell fins a Pont on pillem el cotxe i enfilem la llaaaarga carretera cap a Terrasassa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario