Besiberris (juliol de 2010)

Com ja vaig comentar a l'últim post,no he tardat gaire a tornar per la vall de Boí per recorrer més muntanyes.
Aquest cop hi vaig amb el meu germà i la meva cunyada.
Ens plantem divendres a la nit a l'aparcament de la presa de Cavallers per fer un vivac i començar a caminar ben dora.
A sota,dues fotos de la presa i l'embassament,aquest cop quasi al màxim d'aigua.

El despertador sona a les cinc del matí.Tot hi haber aguantat algun plugim durant la nit,no hi han ganes d'aixecar-se,però sabem que ens espera una llarga pujada fins al Besiberri Nord,i si volem fer la integral dels Besiberris per la cresta no podem perdre temps.

A sota,amb les primeres llums del matí,caminant per la plana de Riumalo.

A la fotografia seguent ja estem progressant per la canal que dona accés al pic,encara envoltats per vegetació i color verd.La tenda de color taronja que en la anterior foto es veu al costat,comença a fer-se petita,tot i que no portem ni un terç de l'ascensió.

Després d'unes hores assolim l'estanyet de Malavesina (aquí és on la gent que pretén fer tota la cresta es queda a dormir per atacarla de bon matí.Nosaltres encara no disposem de sacs per dormir a aquesta alçada i tenim que remontar desde la presa),ens calçem els grampons i comencem a pujar per terreny més empinat i blanc,ja hi comença a haber l'ambient que tant dessitjem!

I per fí sóm a la base del Besiberri Nord.Unes vistes increibles ens donen la benvinguda al començament de la trepada final per fer cim.

A sota,ja sense grampons,en el "famós" diedre

Ja som al cim del "Nord"(a sota),3014 metres,unes fotografies,unes felicitacions (el nostre primer 3mil junts),i cap a encarar la cresta que ens durà cap al Besiberri del Mig,que tot i que no anem gaire bé de temps ,afrontem amb decisió i ganes.

La cresta és bastant entretinguda i en ocasions amb bon pati al voltant.Anem amb molta precaució per no desvianr-nos i seguir per bon camí.

A sota unes imatges que fan justícia a la cresta,en ocasions descomposta,en altres afilada i en altres mooolt aeria...

Arribem al B. del Mig (2995 metres) i després de valorar l'horari que portem i les forces que tenim deixem els dos 3mils que queden (B.Sud i Comaloforno) per un altre dia.Més endavant coincidiriem en que vam encertar del tot en la desició,ja que vam arribar al cotxe una mica fotudets per la volteta...

A sota encarant la baixada que va durar quasi quatre hores.

Un cop al cotxe,fem el sopar i prenem uns gots de ví tot xerrant dels moments del dia.Poc tardem a ficar-nos als sacs per dormir 11 hores d'una tirada.Mare meva! feia anys que no dormia tantes hores seguides!
Com que Cavallers és un paradís per l'escalada no voliem marxar d'aquí sense tastar la seva roca,i el diumenge ens llevem amb ganes d'apretar els dits.

Ens dirigim als sectors de l'esquerra de la presa i xalem amb les vies fins que els núbols s'instalen definitivament descarregant tota l'aigua que transporten,obligant-nos a marxar abans de l'hora que voliem.

A sota uns quants moments de les escalades.

 Després d'uns dies ens adonarem que també vam trepitjar els dos Besiberris del Mig,el sud i el nord.Així que ens embotxaquem dos tresmils més.
Un fí de setmana innolvidable.Un altre zona que deixa de ser desconeguda,unes altres vivències per recordar en el futur i sobretot haber disfrutat de viure!