Aresta nord i est del Posets (octubre de 2011)

Es completament de nit i procuro caminar sense fer cas a tots els sorollets que fan els animalons del bosc.Estic pujant per la vall d'Estós en direcció al refugi amb intenció de fer l'aresta nord del Posets i tornar per l'aresta Est.Per aixó haig de matinar tant,el dia serà llarg...
A mida que pasen les hores la vall es và despertant junt amb mí.Els colors de la llum del sol fent-se pas a través del cel seré m'auguren que serà un bon dia amb temperatures agradables.


La pujada està siguent molt amable,un corriol em porta fins quasi els tresmil metres,de moment les pedreres no les trepitjo.
A sota arribant a la Collada Negra.


Ja ficat a l'aresta les dificultats no són gaires,només el pujar i baixar típic d'aquest terreny.De seguida em planto al Pic de los Veteranos de 3134 metres i des d'on tinc una perspectiva molt bona del que hem queda i del que he fet fins ara.
A la foto d'abaix es veu l'imponent cim del Posets nord,i a la seguent,tota l'aresta que he fet fins ara,que com en molts casos,aparenta més dificultats de les que té.



Estic a punt d'arribar a un dels punts calents de la jornada,la baixada a la bretxa Carrivé,on degut a que no porto material per montar ràpel haig de rodejar per la dreta per terreny molt descompost,on en el llibre d'en Capdevila recomana baixar per una xemeneia vertical.M'aboco per tantejar el terreny i decideixo que és massa precària i torno a rodejar per la seva dreta fins que puc recuperar el fons de la bretxa.
No és difícil,però sí que el terreny està molt podrit i haig de ficar tots els sentits en alerta per no patinar.
La pujada al Posets nord tampoc la regalen,el terreny descompost es perllonga a tota la seva trepada.

Per fí arribo al cim del Posets gaudint d'un dia magnífic,(a sota).


El descens pel que va ser el glaciar de Posets comença mogudet.Haig de trobar unes marques de pintura vermella que indíquen el camí.En realitat no hi ha camí,sino un descens trepidant per un barranc derruït amb pedra solta i molt vertical.Com era d'esperar perdo les marques quasi imperceptibles que hi ha i acabo baixant per on puc desitjant acabar aquest tram,porto més de set hores de marxa i començo a sentir-me fatigat,sobretot psicològicament.
A sota una foto de per on discorre la baixada del Posets...


Ja més calmat i havent descansat una estona començo la segona aresta del dia,l'aresta de Bardamina.Encara soc per sobre els tresmil metres i de tant en tant el cap se'm mareja una mica de l'esforç,ara el sol apreta de valent.
A sota en el cim de Bardamina amb el Posets de fons i tota la seva aresta nord que he recorregut fa una estona.


Vaig en busca de la bretxa de Bardamina que em durà a la vall un altre cop,però abans haig d'acabar aquesta mal·leïda aresta que sembla que no s'acaba mai.Els blocs enormes i petits ficats de qualsevol manera dificultan un munt la progresió.Per fí diviso el llac i la bretxa,que lluny que estan!
Quan per fí em trobo situat al pas per baixar a la vall m'impresiono de la tartera que hauré de baixar,si fins ara em, queixava de pedres soltes,ara doble ració! Una imponent i tartera amb molta pendent s'obre pas en direcció al refugi d'Estós que després de moltes hores torno a observar.
Començo a baixar resignat,però content per començar a intuir el final.
A sota després de descendre mitja tartera (la meva cara ho diu tot) assenyalo la bretxa de Bardamina.


Ja soc molt a prop de refugi i decideixo tornar al cotxe per la banda oposada de la vall i així coneixer un altre part d'aquesta vall.Al cap de poc conecto amb el GR-11 que he seguit a la pujada i que ara en una horeta em durà a l'aparcament.

Les cames avançen fatigades però a bon ritme.Arribo al cotxe després de tretze hores de marxa quasi ininterrumpuda,descanso,menjo i començo el GR d'asfalt que em durà a casa.Aquest cop, tot ha anat perfecte,bona climatologia,bon ritme,cap ensurt ni tempestes amb llams i vuit tresmils més a la butxaca havent explorat uns llocs guapísims del Pirineu.

A sota us deixo algo d'informació de la ruta.




Penjo un vídeo de la baixada a la bretxa Carrive i l'inici de la trepada al Posets nord,i una panoràmica desde
 el cim:

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario