Eristes (agost 2018)

Els tres Eristes,una d'aquelles zones que durant molt de temps m'he mirat de reull i no trobava mai el moment d'anar-hi.Tot el que llegeixo d'aquesta zona són comentaris de lo dures i llargues que són les seves rutes,de la quantitat de pedres i blocs que s'han d'atravessar i tot aixó fà que decidir-me a tatxar aquests tres cims hagui tardat una mica.
Per fí poso data i em plantejo fer-ho al meu estil,amb bambes,motxilla lleugera,sol,començant ben de nit i si puc,corrent.

Després de dormir al coll de Sahún em llevo ben d'hora per començar a trotar a plena nit seguint les instruccions del GPS.Els primers quilómetres decideixo seguir un corriol fora del meu track que va directe sense perdre alçada a buscar el llac de Barbarisa en comtes de baixar per la pista fins el fons de la vall per després remuntar pel petit recorregut.
L'inconvenient que em trobo gairebé només començar és que aquest corriol desseguida es perd entre els matolls i el terra de blocs.Aquí és on haig de "tibar" d'intuició i aguantar el mal de peus,ja que constantment es camina per una pendent lateral.

Per fí al cap d'una hora trobo les marques de PR i després el llac...no penso tornar per aquí,quina tortura!
Ara sí ja puc tornar a trotar fins encarar la pujada al coll de la Ribereta,ja es fà de dia i apago el frontal.Ara toca rodejar per tarteres incómodes que de nou m'impedeixen córrer el pic de Bagueña fins encarar la pujada al primer tresmil que faré,el Eriste Sur.Sense gaires dificultats,més que vigilar no torçar-me els turmells,arribo al cim amb un bon horari.Aquí em trobo amb dos excursionistes que em diuen que ja encararàn el descens,ja que es preveuen tempestes fortes a la tarda.Jo aniré a coronar els altres dos tresmils,encara és molt d'hora i crec que em sobrarà temps abans dels ruixats.

Baixo del Eriste Sur amb una mica de mandra,ja que haig d'atravessar una tartera infinita fins anar a buscar la pujada per la via normal del Eriste Nord.Aquesta vegada no he volgut fer arestes,he preferit fer les pujades i baixades als cims per les rutes més sencilles,tot i acumular més metres de desnivell.

En menys d'una hora faig cim al segón tresmil del dia! Anem bé!
Torna a tocar baixar,atravessar la mal·leida tartera i pujar a l'Eriste central,el que potser té els trams més tècnics i més bonics.Un cop al cim i amb la feina feta del dia,toca rumiar per on faré el descens fins al llac de Barbarisa,hi ha l'opció de baixar pel llac Gelat i així fer una mica de circular,però diviso congestes de neu i avui no porto els grampons.Decidit,torno per on he vingut.

Mentre baixo intentant trotar i saltar ente els blocs m'adono que he deixat enradere i més amunt un petit coll que havia d'atravessar....se m'escapa el riure i tot resignat remunto cap a munt tot el troç que no havia d'haver baixat,un regalet extra per una sortida prou llarga.La confiança es mala compaña de viatje...

Ara ja sí ressegueixo el PR de baixada fins la cascada de Barbarisa  per tal de no repetir el primer tram que he fet aquesta matinada i que m'ha trinxat els peus,a canvi em trobo al fons de la vall amb tres quilómetres de pujada per pista fins al coll de Sahún.Me'ls prenc com a entrenament i procuro no deixar de córrer en cap moment fent tota la pujada a plé sol i amb més de set hores de ruta a les cames,si es que al final ens agrada patir i tot.

Arribo al cotxe tot content i suat per haver aconseguit aquests tres cims tant preuats del Pirineu i haver passat un bon matí de trail i orientació per una zona salvatje i allunyada,ole!


No hay comentarios:

Publicar un comentario