Las Forquetas (febrer 2019)

Anem pujant cap al refu i sembla mentida que estem a l'hivern amb la poca neu que hi ha,fins i tot notem una brisa càlida mentre remuntem aquest corriol enrebassat entre el bosc.

Sobre el previst arribem en menys de dues hores sense forçar gens,ens canviem les botes pels esclops de plàstic i anem a buscar el guarda per anunciar-li la nostra arribada,ell ja ens estava esperant.Es un tiu carismàtic que ens dona una bona rebuda i ens assigna habitació.

Anem a escollir llitera i al entrar ens sorprenem que ja hi ha gent dormint! Peró si tot just són les vuit del vespre! Ni a la pujada al Mont Blanc vaig anar a dormir tant aviat...

Baixem a fer-nos el sopar i despres de fullejar algunes revistes decidim anar a planxar la orella,tot i posar l'alarma a les sis del matí,tant la meva germana Mar com jo dormirem més hores en aquesta llitera que qualsevol altre dia de la setmana a casa....descansar descansarem :) 

Albada

Al matí ens ho prenem amb calma,el nostre repte no requereix matinar en excés.Esmorzem,anem al vàter i ens preparem per començar la pujada.Sortim del refu totalment de nit amb una neu prou dura per progressar cómodament.La pujada d'avui rondarà els mil metres positius i es preveu un dia clar i calorós.

Progressant

 Tot marxa genial,és un dia fantàstic de muntanya,potser amb poca neu però aixó ens afavorirà a la trepada final,uns 150 metres positius de roca per coronar el cim,tot i que portem corda i aparells per assegurar-nos si trobem terreny mixt amb roca i gel.De moment encara toca abaixar el cap i superar alguna forta pujada fins a l'estany de Llardaneta on ens aturem a menjar un entrepà,com no,de nocilla.
Aquí ja ens posem l'arnés i agafem el piolet,ja que la pala de neu fins al coll d'Eriste es bastant empinada i és un dels punts que si trobem neu dura pot ser difícil i perillós.

Que es prepari la muntanya que arribem!

 Superem totes les dificultats amb nota,arribem al coll contents i admirem el paissatge impresionant.Aquí comença l'últim tram abans del cim,el més tècnic i el que més m'ha fet rumiar si venir a coronar las Forquetas o buscar unu altre cim.A l'estiu es puja trepant en alguns trams i ara a l'hivern em feia por trobar-me les roques enfonsades en el gel i tindre masses dificultats,però es veu de sobres que no és així,tot està clar de neu que ens pugui barrar el pas i decidim una bona estrategia per atacar els cims,deixarem tot el material aqui per retrobar-lo a la baixada,ens treiem els grampons,l'arnés,les motxilles i ho apilem sota unes pedres.Prenem un bon glop d'aigua i la càmera de fotos i cap a munt!

Sota la lluna las Forquetas i el coll d'Eriste

Estem disfrutant de valent! Quina trepada més guapa sense gaires passos difícils tot i tenir unes bones caigudes rere l'esquena.Anem trobant el camí més fàcil esquivant les clapes de neu i gel fins al primer tresmil i que ens representa una bona alegria.Ens trobem sols aquí dalt,a més de tresmil metres,a l'hivern i amb un sol espectacular.Il·lusió màxima!

Ara toca arribar fins al segón cim,només està a 15 minuts.Una lleugera baixada i un altre remontada on ens trobem els passos més compromesos que superem amb seny i seguretat fins a dalt de la segona Forqueta,toma!
Abraçades,felicitacions,fotos i vídeos abans de començar el descens fins al coll on recuperem els estris i la motxilla.Ens mengem un altre entrepà i començem la baixada fins a l'aparcament d'Espigantosa on vam deixar el cotxe ahir.
Com que el sol escalfa molt la neu cedeix sota els peus fent-nos caure de vegades i obligant-nos a equilibrar-nos per evitar la caiguda fent gestos amb el cos entre cómics i penosos que anem batejant segons les ocurrèncias del contrari.El pitjor i més dolorós és "el musulmán"(enfonsat de dues cames i aturant la caiguda de boca amb les mans),"saludo al rei" (un petita reberència al enfonsar-se un sol peu),o els ja coneguts "crusaito" i "Michael Jackson" constants en tota la baixada....aquest últim m'ha inspirat per fer la intro del vídeo :)