La Pica (agost de 2012)



Començem un altre jornada de pateo per intentar fer la Pica d'Estats i els cims que l'envolten.Son les sis de la tarda i començo a caminar en direcció al refu de Vallferrera per anar a pasar la nit a l'estany d'Estats.

A mig moç assenyalo la canal que em durà als estanys

Mentre pujo pel fort pendent que hi ha radera el refu em torna a passar algo curiós.Davant meu hi ha una parella d'excursionistes,a primera vista també són parella amorosa.El noi va davant i la noia el segueix.Jo sense pressa,i com que el sender és estret,els segueixo sense intenció d'adelantar-los,ja m'està bé aquest ritme.
De cop,el noi se'n adona de la meva presència i com sempre passa en aquests casos,comença a accelerar el ritme fent que la noia pugi vomitant el fetje.Poc a poc el noi es distància de la noia,que farta de seguir aquest ritme agónic,s'atura per deixar-me passar amb la cara desencaixada per l'esforç.
Jo m'ho prenc amb molta diversió,ja que ara vé el millor,veure com el noi,frustrat perque no m'ha pogut deixar enradera,s'ha d'aturar per esperar a la seva noia.....sempre pasa el mateix....

Arribant a l'estany de Sotllo

La pujada als estanys passa ràpida,el clima és perfecte i trobo bastanta gent que passarà la nit amb tendes de campanya al primer estany.Jo pujaré fins al superior per estar més a prop dels cims demà al matí.Busco un lloc per montar el bivac aprofitant una pila de pedres,em menjo un entrepà i escolto una mica de música abans de ficar-me dins el sac.Fà una temperatura estupenda i ja tinc ganes de començar a caminar!

Estany d'Estats

Obro els ulls de cop en mig de la foscor,el cor,encara accelerat,intenta tornar a bategar amb normalitat però la por no el deixa.No pot ser! Llams i trons s'apoderen de tot el meu entorn.Intento no fer cas de la tempesta que imminentment esclatarà a sobre meu.
Miro el rellotje que assenyala les quatre del matí quan començo a notar les primeres gotes a la cara,un llam cau molt a prop i el segueix un tro que fa trontollar tot a dins meu.Les gotes s'han convertit en una verdadera pluja que cau sense pietat,Tanco la cremallera de la funda bivac i m'arronço a dins dessitjant que passin les hores el més ràpid possible.
El vent i els llams inparables manen en aquesta vall constantment iluminada per les descàrregues elèctriques.Per si no n'hi hagués prou,comença a caure una calamarçada que golpeja la meva funda sense pietat.Les hores es fan llargues...

Després del bivac curtidor d'aquesta nit,enfilem cap a munt

Comença a clarejar i amb la llum del dia arriba la calma que tant dessitjava.Mitja hora de descans i surto del sac per començar a caminar.Sembla que la boira també vol tindre un paper en aquesta representació,tot hi que després d'aquesta nit és l'últim que m'importa.Amunt!

No passen gaire estona que ja estic a prop de la cota 3000.La boira s'ha esfumat.

El meu primer cim serà el Pic Rodó de Canalbona,i d'aquí,només cal seguir l'aresta fins a la Pica.Tot comença a rutllar com esperava.

Cim del pic Rodó de Canalbona amb l'aresta cap a la Pica en primer terme.

Després de dues hores,ja soc al sostre de Catalunya.

Vistes desde el cim cap a l'Estany d'Estats

A partir d'aquí l'excursió es suavitza una mica i els senders estàn ben marcats,el sol comença a fer la seva feina i després de trepitjar el Verdaguer em dirigeixo cap al següent tresmil.

El següent a trepitjar serà el Montcalm

Ara em dirigeixo cap al Port de Sotllo per encarar el retorn als estanys,però abans haig de pujar a l'últim cim del dia,el Sotllo,que farà que m'esforçi per superar els més de 150 metres positius que em separen del cim.

La millor vista del dia,sens dubte,és aquí,al cim del Sotllo.

Aquest cim m'ha deixat molt bon sabor de boca,és un senyor tresmil que no el venen gens barat,i ademés amb l'acumulació de metres que porto que ja es noten...




Autofoto per deixar constància   :)

Ja només toca baixar per la llaaaarga tartera que em porta a l'estany d'Estats,recollir el sac,la funda i l'aïllant que hi he deixat per anar més lleuger,menjar una mica i tornar cap a l'aparcament amb uns quants quilòmetres més a les cames i un bivac innolvidable per al record...