Arribo a l'aparcament de Petramula just a l'hora que desitjava per començar a pedalar una estona.Es mitja tarda i tindré temps de sobres per pujar fins al cim del Pico Liena de 2605 metres d'altitud,aixó si els núvols amenaçadors no es mouen d'on son.
 |
| Comencem la pujada per pista en bon estat |
Es tracta d'una pista ample sense dificultats més que les del desnivell que s'ha de superar.Jo m'ho prenc amb calma i vaig fent fotos del paissatge,les vaques i de tot.Es un lloc verdaderament bonic.En tot moment es veu a l'horitzó la cara nord del Mont Perdut,els cims més alts que coronen tota la vall de Pineta,el Robiñera i la Múnia a tocar...
 |
| El paisatge és espectacular |
Quatre gotes cauen sobre mí que fan que acceleri el ritme,però a l'alçada que estic m'ofego a l'instant,així que torno a reduïr i segueixo tranquilament ja que sembla que el plujim no passa d'aquí.
 |
| Selfie en grup |
Després d'una hora i mitja i uns 700 metres positius arribo al cim on la boira cubreix gran part del cel.Toca abrigar-se per la baixada que segur serà llarga.
Després de 15 minuts baixant i per no perdre costum,rebento la roda del darrera.Amb el mal que em fan les mans de tant frenar i la rasca que fà decideixo seguir fins el cotxe amb la roda tal qual.En cinc minuts més ja hi arribo .
 |
| Cim! |
Començo la jornada del diumenge a les 6:20 del matí.Surto del cotxe per escalfar-me un bon café i esmorzar alguna cosa.Tot just comença a clarejar però ja hi ha gent que caminen cap amunt.El dia promet ser molt bó.
 |
| El dia es desperta |
Al poc de sortir de l'aparcament intento imposar un ritme suau que no em desgasti massa,he decidit,tot i portar les bambes,que m'ho pendré amb calma.
Desseguida m'adelanten un pare amb el seu fill a tot gas,s'aturen a creuar quatre paraules amb mí i em diu el pare que és el primer tremil del nano i que van a fer el Robiñera.Jo el felicito i li dic que amb el ritme que duen a l'hora de dinar estaràn a casa,a lo que el chaval em contesta tot content que estaria bé...
Ells tiren al davant amb el seu ritme sense adonar-se'n que agafen una cruïlla equivocada tinguent que rectificar i fent que jo tranquilament passi al davant amb bastanta distància guanyada.Ja no els vaig tornar a veure.
La pujada fins al collado de Las Puertas la conec una mica de vindre aquest hivern passat a intentar el Robiñera,però ara a l'estiu m'agrada més.És molt agraida.
La zona dels llacs és preciosa i tranquila,poc a poc guanyo metres camí del coll de La Munia.
Un cop al coll comprobo el que hi ha a l'altre costat i no puc més que dir en veu alta un "Cullons que guapo".
I es que no m'esperava aquest paisatge tant vertical i salvatge.
 |
| Encarant l'aresta cap a la Munia |
Aquí comença la grimpada per aresta fàcil fins al pas del Gat,un tram més vertical amb una fisura que el recorre i que facilita superar-lo.Després més grimpada fins a l'espectacular pic de La Munia,primer tresmil del dia que assoleixo en tres hores i que em deleita amb les vistes.
 |
| La Munia |
Després de menjar algo i xerrar amb els excursionistes que portava al davant continuo en direcció al Pic Heid amb intenció de coronar tots els tresmils de la zona.Després hauré de desfer el camí per tornar,ja que desde Petramula no es pot fer una circular.Bueno sí,però seria inhumana de llarga.
 |
| L'aresta que faré fins al Pic Heid |
 |
| La Munia desde la Pequeña Munia |
Abans d'arribar al Sierra Morena,un altre tresmil,m'enxampen dos alpinrunners que tenen la mateixa intenció que jo i que m'ofereixen anar junts.Suposo que la meva indumentària em delata.
Decidim entre els tres esquivar el tallat que baixa del Sierra Morena per un "sender" que rodeja el cim.Es tracta de passar per una pedrera descomposta,bastant inclinada i sincerament,sense rastre de sender o rés que se li assembli.Tot i així arribem ràpid de nou a l'aresta.
 |
| Vorejant la destrepada de Sierra Morena |
Aquí decideixo,donades les meves noves intencions,deixar la motxilla que porto,ja que el pés extra em fà dificil seguir als meus nous companys,el Roger i el Xavi que no veas com se les gasten,no afluixen en cap moment,saltant grimpant i corrent per l'aresta.Estan molt forts i m'encanta haver-los trobat i que m'haguin animat a anar amb ells.
 |
| Troumouse |
 |
| Verticalitat cap ambdós costats |
 |
| Aixó és el que diuen que no s'ha de fer... |
Els minuts passen i arribem al Pic Heid,punt de tornada.Ha passat una hora desde que estavem a la Munia.
Mentre ells menjen alguna cosa jo començo a enfilar el camí per tal de guanyar una estona.El dia no pot anar millor i m'ho estic passant bomba descobrint un lloc que no em pensava que fos així de vertical i grandiós.
 |
| Roger,Xavi i jo al Pic Heid,al fons la Munia |
 |
| Nord de la Munia |
 |
| Toca tornar |
 |
| Assenyalo la trepada de tercer grau de Sierra Morena |
Arribo a la motxilla i ara em toca a mi menjar i beure una mica mentre ells negocien la trepada al Sierra Morena.No sembla difícil però sempre impresiona algo que es mitifica tant a internet i que fins que no hi ets present no pots valorar segons els teus criteris.
Així que ja amb la motxilla a la espatlla m'agafo a les preses i fisures per començar a escalar aquests 40 metres.El més dificil és al començament on hi ha una tibada forta amb alguna roca dubtosa.El més dificil,per suposat,és enfilar-se aquí amb una motxilla tant gran.El resto es fà bé i ràpid fins al cim.
 |
| Arribant de nou a la Munia |
Passem per la Munia i ens aturem a lleguir la ressenya que porto per atacar el Robiñera sense baixar gaires metres.No queda gaire clar però decidim des d'aquí per on volem passar.Sense perdre temps començem a baixar en direcció al Pas del Gat,on tot just després sortim de l'aresta per atacar l'últim tresmil de dia.
 |
| Descens cap al Pas del Gat |
 |
| Estudiant com atacar el Robiñera,el cim de l'esquerra |
 |
| Destrepada del Pas del Gat |
 |
| El Robiñera cada cop més a prop |
Aquest parell van gas a fondo i de tant en tant m'han d'esperar.A part que estan bastant més forts van molt lleugers de pés.Realment son dues cabres que no s'aturen davant de rés.Decideixen per on passar quasi a l'instant que avançen,ja sigui trepant o atravessant glaçeres.La veritat és que em treuen molta feina bruta,ja que jo només els haig de seguir.
 |
| Atravessant congestes |
 |
| El ritme em fà bufar |
Després de trobar sense cap inconvenient,excepte el fortíssim desnivell,el millor camí al cim,arribem molt contents i suats per fer-nos unes fotos i celebrar que hem assolit el cim de tots els tresmils de la Munia.
Els hi dic que baixaré al meu ritme i que ens veurem al cotxe,ja que sé que a la baixada apretaràn encara més i no em vull trinxar.
 |
| Cim del Robiñera amb la Munia de fons |
 |
| Començant l'últim descens |
Aprofito per menjar,fer fotos i començar la baixada per la via normal que discorre per una pedrera amplíssima amb un corriol que serpenteja pel centre.Sense poder evitar-ho començo a trotar,córrer i saltar entre pedres tot seguin el camí de baixada.
Ha estat genial descobrir que després de 7 hores de marxa encara puc accelerar durant una bona estona sense patir en excess i arribar al cotxe emborratxat d'endorfines.
 |
| Impresionant tartera fins al Collado de las Puertas |
 |
| Taula de temps |
No hay comentarios:
Publicar un comentario