Mont Blanc 4810 (juny 2017)

Obro el ulls emmig d'un mal de cap incesant.L'alarma del mòbil del Lluís fà que arranquin algúns riures a l'habitació del refu.Segur que fà estona que sona i no l'atura.Li dono un copet perquè es desperti,és hora d'aixecar-se tot i que ell s'hi tomba.Després d'un altre copet li dic; -Và,ha arribat el moment.

No sabria com definir la nit que hem passat aquí al refugi Goûter,jo ja tenia mal de cap abans del sopar que ens van donar ahir...bueno,sopar per dir-ho d'alguna manera perquè la porqueria que vam ingerir m'ha fet anar al vater alguns cops durant la nit.Ara són les dues i baixem a esmorzar alguna cosa,després anem a la sala del material i ens preparem per batallar durant hores a l'ascensió a la muntanya més alta d'Europa.

Sortim a la porta del refu a 3834 metres i ens encordem.Són les 2:40 AM i la nit és bona.ENDAVANT!

No passa massa estona que encarem,dins la foscor absoluta només trencada per les llums dels pobles de les valls tres mil metres per sota nostre,les rampes del Dome de Goûter,el primer esquall a superar i que en principi no havia de donar cap problema,dic en principi perquè a cada pasa que dono el meu cos em maltracta amb símptomes de mal d'alçada que arrastro des d'ahir.El pitjor a part del mal de cap i els marejos és la sensació de son.Em pesen les parpelles i en qualsevol moment em deixaria caure de costat i em quedaria tombat a la neu amb molt de gust.Segueixo caminant per honor,per orgull i perquè no dir-ho,per collons!
En tot moment penso en la peque i en què li diré si abandono ara, "no filla,el papa no va pujar al Mont Blanc perquè tenia son..." i una merda! Faig gala del meu pedigrí i avançem sistemàticament un pas rere l'altre a poc a poc però sense aturar-nos.El Lluís tiba de mí sense parlar,no fà falta,ell ja s'ha adonat que vaig tocat i només acabem de començar.Em molesta tot,la corda,la música,el soroll del gel sota els grampons,però avançem metre a metre fins que arribem al cim del "Dome" a 4300 metres i ens aturem a menjar una barreta,jo no sé on mirar,ja que desde aquí es veu per primer cop TOT el que ens queda fins al cim.Segueixo pensant que no ho aconseguiré.


L'albada és un moment increïble,i la pujada a afrontar,més.


A partir d'aquí es baixen 60 metres fins el coll del mateix nom i es comença,ja amb una mica de llum natural,la pujada fins al cim.Increïblement el meu malestar s'està convertint en ganes de caminar,parlar,pujar i disfrutar.No m'ho puc creure,les meves forçes estàn tornant a mí.Cada passa que dono és millor que l'anterior i començo a aixecar la moral.Per contra,el meu germà Lluís està caient al mateix pou del qual he sortit jo fà poc.Li costa un munt donar les passes i es queixa de fred als peus.Fà un esforç titànic per arribar al refugi d'emergància Vallot situat a quasi 4400 metres i on em decidit aturar-nos una estona.

És aquí on el meu cap em fà una mala passada i no em deixa veure la realitat del moment on el meu germà està patint de valent amb el mal d'alçada que li afecta amb molt de cansament i fred als peus i mans,no és un cas extrem ni molt menys però no comprenc com ha defallit tant en tant poca estona.Soc una mica egoista i penso que només és cansament ignorant les consequències de l'alçada.Més tard em sabria greu no haver prestant més atenció del que succeïa.

Els següents metres es redrecen molt i és molt dur avançar,ara jo vaig davant i en ocasions la corda es tensa entre els dos,cada vegada que miro enradera el veig amb el cap ajupit agafant aire.De tant en tant li envio alguna paraula d'ànim però la feina més dura l'ha de fer ell,i ho sap fer de sobres,ell també està programat per patir i segueix caminant,escalant i pujant aquesta muntanya.


La lluita és dura


Patint com mai arribem a un replà on sense perill de caiguda ens retrobem i menjem alguna cosa.És evident que l'aclimatació que hem programat per vindre aquí ha estat totalment insuficient i penosa.Encara ens queda molt i el Lluís no millora.Em diu que vol baixar,és el segón cop que ho diu.No sé què dirli,jo també he passat per aquí fà unes hores.
Portem cinc minuts aturats i finalment li dic que fagi lúltim intent,que ho provi per última vegada,que anirem al seu ritme,ell al devant.Li dono uns glops de cafeina pura i algo de menjar energètic i tira cap amunt,és un pura sang i no es rendirà,ell també pensa en la seva filla,la meva neboda,amunt collons!

Em decidit desencordar-nos,ja que tant ell com jo no ens veiem en condicions d'aturar una caiguda en cordada,seria imposible amb aquesta pendent,només amb la tibada de la corda ens arrancaria de l'aresta cap a la vall en fraccions de segons.És una decisió comuna que només es pot prendre en el moment si les condicions ho requereixen.


Aresta final amb alguns alpinistes de tornada


Passen els metres i seguim endavant,sembla que la batalla evoluciona bastant bé,devem estar vora els 4700 metres quan ens començem a creuar amb alpinistes que em conegut al refu i que ja van de tornada.Els felicitem i ells ens donen ànims.Les arestes que estem recorrent ara són per quedar-se sense respiració en un dia asolellat i sense vent.Ara sí,sabem que arribarem,tots dos pujem sense excesius entrebancs,disfrutant del que estem apunt d'aconseguir després de molts dies somiant desperts amb aixó,el cim del Mont Blanc!


Cada vegada que miro enradera em quedo sense respitació


L'aresta deixa d'inclinar-se per oferir-nos una arribada sencilla i plaentera on després de clavar el piolet al gel ens abraçem.Són les 8:00 AM....CIM!! Ningú més alt i feliços en tota Europa que nosaltres.Moment per pensar en els que més estimem,fer trucades,fotos i vídeos,observar el món als nostres peus i reflexionar de lo bonic que és tot.Com una muntanya,una afició,un somni,un germà i una familia em pot donar tant.Ha costat molt arribar aquí i no parlo de les últimes cinc hores,sinó de l'esforç económic i familiar que ha sigut tot.No és sencill però acabem de demostrar que sí és possible i que no s'ha d'esperar tant per fer coses que de debó desitjes.





2 comentarios:

  1. Quina passada de video!!!
    Moltes gràcies per fer-nos-el arribar.
    Salut i muntanya!!!
    Jordi (El del crampó😉)

    ResponderEliminar
  2. Hola Jordi!
    Celebro que us agradi.
    Grcies pel teu comentari!!

    ResponderEliminar