Maladetas (agost 2019)

Cada estiu que passa em queden menys tresmils per pujar i els que queden estàn bastant dispersats,aixó implica una bona inversió d'hores que de vegades només es retorna en un o dos cims que no tenia a la llista.

Tot fullejan el manual del Capdevila m'adono que tinc pendent de fer l'aresta de las Maladetas,tot una senyora aresta on podré,amb un bon plantejament,assolir 14 cims de més de tresmil metres!
El negit em recorre per dins durant dies mentre ho plantejo tot dins el meu cap.Que a aquestes alçades de projecte encara pugui enllaçar tants cims es una motivació extra que em desborda.

Aquest any el 15 d'agost cau en dijous i he demanat a la feina el dia 16 per tindre 4 dies lliures on em planto amb la furgo i tots els bàrtols al Plan de Senarta,el meu campament base,per fer aquesta volta i d'altres.

És el segón dia que soc al Pirineu,ahir vaig arribar al migdia i vaig aprofitar per fer una pujada ràpida a un tresmil "fantasma" que em faltava del Circ de Coronas on en poc més de 5 hores vaig pujar i baixar.Perfecte per la primera jornada,tot i que vaig acabar amb molt malt de cap i l'estomac tancat,suposo que fà dies que no pujo a "tresmil" i el cos està flipant.(Llegir la piada aqui)

No han passat deu hores desde que vaig baixar de la muntanya ahir i ja estic llevat i esmorzant uns wikis a punt d'agafar l'autocar cap a Besurta,on començarà la volta que vull intentar.

Caminar de nit és una passada,els pensaments i la foscor fan que les hores passin ràpid tot i estar encarant una pujada mortífera.Al cap de poca estona ja em trobo esbatusant-me amb una trepada per trepitjar  el cim del Gendarme de Alba,el primer tresmil d'avui.
Segueixo a bon ritme enllaçant tresmils,de vegades a tota aresta i sovint baixant d'ella per esquivar els passos més compromessos per despés tornar a enfilar-me.Un bon tute de metres positius i d'orientació,però el cos de moment està responent genial,tot i la pallisseta d'ahir i no haber dormit gens bé,potser l'entrenament exaustiu de l'últim més ha funcionat...

Quan arribo al cim del Pico Mir porto una estona fent comptes mentals,amb els tresmils que acabo de coronar en total en porto doscents! Quina alegria més gran i quantes aventures viscudes en els últims deu anys.

Ja han passat més de 7 hores i em trobo d'avant del tram més difícil d'atravessar,del Pico Cordier fins al Pico Maladeta,tot un repte per lo abrupte i descompost de l'aresta,a més,el camí no està clar en algunes ocasions.

Ressenya en mà començo a esbrinar el recorregut caótic de blocs i pedres que de vegades es desfàn al tocar-los com si fossin un castell de cartes.Poc a poc avanço fins coronar el Pico Collado de la Rimaya,anem bé.

Tot aquest tram,com en moltes arestes del Piri,no permet errors.L'exposició és alta però a la vegada l'experiència en el terreny,la força i el seny fan que no sigui una imprudència circular per aquí,sobretot quan tinc tantes referències i piades d'altres companys que hi han passat abans ,sens dubte,la millor eina que tenim a la nostra era,l'informació.

Sense cap problema a part d'esbrinar el millor pas arribo a la Maladeta,punt on puc dir que s'acaba lo difícil i comença lo cansat,encara em queden dos tresmils per completar els catorze.l'Abadias i l'avantcim NE de la Maladeta (un altre "fantasma") .

Despres de coronar l'Abadias baixo per la terrible tartera en que s'ha convertit el glaciar d'Aneto fins a enllaçar amb el Portillón Superior.No sé quanta estona hi he estat però ha estat un veritable fàstic atravessar tots aquests blocs.Tot i que recordo quan vaig baixar de l'Aneto després de fer la Salenques-Tempestades amb el Pika amb l'estómac totalment descompost i parant a cagar cada 30 minuts...alló si que va ser dur.

Admirant la cresta del Medio

Ara haig de decidir si tirar amunt per tatxar l´últim cim que vull fer o baixar cap a Besurta per agafar el bus que em durà a la furgo i poder trucar a la Vane abans de l'hora límit que haviem pactat.
Em trobo bé de forçes per intentar-ho,però sé que seràn varies hores que sumaré a la jornada i segur que no arribaré a agafar l'últim bús amb tot el que comporta.
L'ambició s'obre camí a dins meu i em trobo encarant l'aresta dels Portillones en direcció al meu objectiu final,400 metres de desnivell em separen de la meva gesta personal,però el desnivell serà el de menys,refiat que seria fàcil no m'he informat prou bé d'aquest itinerari i escalant el primer resalt m'adono que em costarà bastant baixar per aquí després de coronar,ja que no porto corda.

 La solució que se m'acut és anar a buscar una vira lateral que intueixo prou bona per pujar i baixar despés,i oblidar-me d'anar a plena aresta,així que canvio l'itinerari i la vaig a buscar.

Rés està anant com jo vull.Aixó no és un camí ni és rés.Em trobo clavant les ungles a la sorra que hi ha entre els blocs penjat a uns cent metres per sobre la tartera que ocupa el glaciar de l'hivern.El lloc és molt precari i tots els blocs que toco amb mans i peus es desfan i cauen quasi en vertical fins fer un soroll estrèpit que m'acollona encara més.
Em posso serio amb mí mateix i decideixo utilitzar tots els sentits en posar-me en un lloc segur i fugir d'aquesta paret que m'ho posa tant difícil.El primer que faig és no fer res ràpid,fer moviments de ballarina de balet i tantejar-ho tot dues vegades decidint la millor manera DE BAIXAR.
Poc a poc tinc la tartera més a prop i per fí després de mal·leir-ho tot unes quantes vegades estic "a terra ferma".

Assegut en un gran bloc em miro el cim que no he pogut aconseguir,podem dir que m'he quedat a la meitat,però content d'haver sabut gestionar una situació límit i adonar-me a temps que havia de recular.
En fí,haurem de tornar i encertar millor la jugada.Em poso a buscar el llarg descens en busca del bus que encara estic a temps d'agafar.En total he estat 13 hores amb 2300 metres positius i 13 tresmils aconseguits.Quina gran jornada!! Estic molt content,tant que tot i tindre butllofes als dos peus i el cos adolorit,quan arribo a la furgo començo a preparar la motxilla per anar a fer més tresmils demà.Aniré a la zona del Neouvielle,a França.(Llegeix l'aventura aqui).
Bona nit.