Tuqueta de Marboré i Artell (setembre 2019)

Ja només em falten un parell de "corbes" per encarar la recta final de tots els tresmils.Amb una mica de sort i dedicació l'estiu vinent ho enllesteixo,però de moment toca posar-se la roba de fer feina i seguir tatxant cims.Aquesta vegada aniré a visitar els anomenats "fantasmes" d'Ordesa,dos cims que quan vaig començar a col.leccionar encara no estaven acceptats o descoberts.

Aprofitant uns dies de vacances familiars a França m'escapo ben d'hora fins al Coll de Tentes on començo emmig de la foscor total.Com que no vull fer esperar massa a la familia ben aviat accelero el ritme tot seguint la llum del frontal.De seguida arribo al refugi en obres,just una hora fins aquí.Apago el frontal i en menys de 20 minuts catravesso la Bretxa de Rolando en direcció el Paso de los Sarrios,que encra no l'havia fet mai.

El ritme és bó i el dia despunta igual.En una bona estona em planto sota la muntanya de pedres que forma la Tuqueta de Marboré i començo a trepar per la seva esquerra sense seguir cap camí ni corriol ni fites,recte amunt trepant a quatre potes fins arribar a lo que sembla el seu cim.Li faig una ullada al GPS just abans que es mori la bateria i puc confirmar que sóc on volia després de 3h 05'.


Tuqueta de Marboré ó Monyo de Pedres?

Seguint la meva intuició baixo d'aquí per la banda oposada per anar a buscar un corriol que rodeja el Cilindre i que em durà fins al Llac Gelat sense gaires dificultats.D'aquí remunto fins al Coll del Cilindre i encaro l'aresta,al principi ample,fins a l'Artell del Perdut,on els últims passos són més aeris i amb vistes de luxe.
Fà quatre hores que he sortit i ara toca desfer tot el camí.De moment baixo fins al llac a agafar aigua i a treure'm roba que el sol comença a fer de les seves.


Artell del Perdut

Llac Gelat

La tornada és fà més pesada,ja amb molta calor,i amb més mal a les cames...Arribar a la Bretxa de Roland de nou ha sigut un bon entrenament,buff...fins aquí 6h 15'



Bretxa de Rolando
La baixada fins al cotxe la faig en direcció contraria a dotzenes de persones que van amunt,és gairebé la una del migdia i el sol apreta fort,però sembla que la gent d'aquí lo de matinar no els hi agrada.Families amb crios que arriben sense gota d'aigua pensant que el refu està obert o gent més gran asfixiada al voral del camí que arriba al refu emmig de les pujades més fortes.Sens dubte aquest lloc atrau a molts turistes.
En poc més de 7 hores torno a ser al cotxe,on m'estiro una estona al seïent del darrera per pair tot l'esforç acabat de fer.En quan recobro l'alé tiro cap al camping a degustar es macarrons de la Vane :)

No hay comentarios:

Publicar un comentario