Avantcim NE de la Maladeta i incisiu d'Alba (octubre 2019)

Fà tant sols unes setmanes que he passat per aquí,els records són molt vius encara,però en aquella ocasió no vaig venir prou preparat logísticament parlant i arribar a coronar aquest tresmil no va ser possible.Avui amb molta més informació em disposo a tatxarla del meu projecte dels "tresmils",la GRAN diferència és que avui em rodeja una boira espessa que em posarà ben a prova,ho sé desde que he sortit aquest matí del cotxe,tocarà esforçar-se al màxim per esbrinar el bon camí i no encigalar-me.

Porto GPS però no he pogut trobar cap track,en el seu lloc duc al mòbil un parell d'audios del Pika que espero em facilitin la feina.

La dura realitat és que porto quasi dugues hores immers dins la boira i no tinc cap referència de per on tirar.La intuició em diu que em trobo a l'alçada correcte per enfilar-me a l'aresta,però no ho veig clar...de fet,no veig res,i no m'agradaria trepar sense saber on soc i on és el meu objectiu.El GPS tampoc m'aporta una gran informació,així que després d'esperar 20 minuts com un pal a peu d'aresta per si els núvols s'obren una mica decideixo seguir escalant dins la boira seguint l'escletxa que busco per enfilar-me a l'aresta...ja veurem...

Poc a poc vaig trobant tots els indicis que vaig pel bon camí.Segueixo endavant suportant fortes ratxes de vent i sobretot el fred que no em deixa escalar sense els guants...quina curtida avui!

Rondar per aquí amb la roca humida o quasi molla no és el millor que es pot fer,però amb paciència vaig atravessant tots els punts conflictius que em proposa l'audio del mòbil -pas de quart amb bona presa,escletxa,diedre de tercer,caminar...aixó sembla un joc de pistes!-

En poca estona diviso el bloc del cim que sembla posat per fer broma,ja que sobresurt cap al buit i a més,es mou. 

darrera meu la Maladeta

cim agulla NE de la Maladeta 3235

No sé si és perque no veig una merda,pel fred a les mans o pels nervis que estic passant dins la boira del Stephen King,però em sembla que aixó no es mereix la categoria de tresmil...potser si veiés algo més enllà de deu metres m'ho semblaria...en fí
Encaro la baixada tot seguint les indicacions de la segona part de l'audio -buscar repisa de 30 cm direcció Maladeta,destrepar fins el coll,baixada empinada amb sorreta,buscar destrepe de segón,atravessar rimaya...-

Bé,es el moment de calçar-me els grampons i encarar la rimaya que sembla fàcil de creuar,el que no m'esperava és emportar-me un ensurt just en el tram de gel que hi ha abans,els grampons perden tracció i començo a lliscar sense perdre l'equilibri un parell de metres fins que es claven les punxes i em puc aturar molt a prop de l'escletxa profunda que forma la rimaya....-vaaaamonos!!-crido en veu alta amb el cor accelerat.
Aixó em fà atravessar el glaciar amb molta més cautela i prudència (i tensió),el terra és pur gel fosilitzat més dur que el ciment degut a que avui fot rasca i els grampons pràcticament no es claven en aquest gel vell i gris.

Una vegada trepitgo pedra de nou toca anar a buscar el camí al meu segón tresmil d'avui,està bastant allunyat i no he trobat cap track ni camí marcat en ningún mapa,així que recorreré el camí imaginari que he estudiat a casa llegint totes les corbes de desnivell dels meus mapes buscant el pas més recte i asumible fins al coll superior d'Alba,tot plegat un autèntic pedregar de campionat amb puja baixes constants.

L'estratègia em surt collonuda i ja soc en terreny conegut,molt a prop del cim que em vaig passar per alt l'última vegada que vaig ser aquí,de fet,no sabia que hi havia aquest tresmil dels anomenats "fantasmes",així que de nou acabarem feina pendent per aquí.La bona notícia és que de tant en tant la boira que m'ha acompanyat durant hores es retira esporàdicament,no sent el cas del vent que no para de bufar cada vegada amb més insistència.

Aquí sí que disposo de track que em marca exactament on haig d'anar i per on passar facilitant-me infinitament la feina.En pocs minuts asoleixo el cim de l'Incisiu Oriental d'Alba -toma ya!!-

cim incisiu d'alba 3097

Amb els dos cims a la butxaca només queda el passeig de la victória fins al cotxe,tot baixada formant una bona circular,com a mí m'agrada.
En total 8 hores per tatxar aquests dos fantasmes en un dia curtidor.Estic convençut que f'a alguns anys no m'hagués agosserat a posar un peu a la muntanya amb aquestes condicions,però mira ,es veu que hem aprés algo.